Aquest espectacle no és, ni de lluny, el millor de Rodrigo García. Res a veure, per exemple, amb l'extraordinari '4', que va passar pel TNT de Terrassa fa un parell d'anys. Té 45 minuts bojos que ens porten al tedi, amb Gonzalo Cunill i Juan Loriente fent el mico damunt l'escenari amb dos músics que toquen cumbia i bachata, mentre un text sorgit d'unes pantalles enumera diferents fenòmens 'paranormals' succeïts al segle XIX, des de pluja de granotes a avistaments d'ovnis. Fins que la música calla i els dos actors es queden quiets i parlen, tot sembla anar pel pedregar.
Quan la paraula sona, la cosa canvia i tenim davant de nosaltres l'univers García amb totes les conseqüències, aquesta cosa masculina, masclistota, políticament incorrecta, forassenyada, de dos homes que són com Bouvard i Pécuchet, com Stan Laurel i Oliver Hardy, com Miliki i Fofo. Dos il·luminats de Minneapolis que beuen cervesa i mengen pollastre arrebossat.
Rodrigo García incomoda com pocs, tensa el nostre patiment, ens porta al límit. Si anem a veure els seus espectacles, aquest en concret, com si estiguéssim davant de les tres germanes txekhovianes estem perduts. No hi ha una lògica lineal. Mai. Si anem a veure què ha fet aquest poca-solta, tenim molts números de passar-nos-ho molt bé. No apte per a les ments adotzenades del capitalisme burgès.
Text: Rodrigo García i fragments triats d'El llibre dels condemnats de Charles Fort. Direcció i espai escènic: Rodrigo García. Interpretació: Gonzalo Cunill, Juan Loriente.