Un projecte amb l’ambició de 'L’amansiment de la fúria' posa a prova tot el bo i no tan bo d’una companyia com Els Pirates, acostumats a posar-se a prova en produccions més modestes. Aquest salt no aconseguit del tot almenys referma una cosa que ja se sabia: són excel·lents intèrprets –aquí amb la col·laboració especial de Lloll Bertran–, sempre lliurats a la causa. Només cal seguir amb admiració l’exercici de fregolisme de Jordi Vidal. El nivell interpretatiu que exigeix una posada en escena que sembla més un Goldoni que un Shakespeare. Comèdia de l’art, amb gran pes del gag físic.
Menys aconseguida és la premissa de transformar la comèdia shakespeariana en un musical en clau feminista. Les coreografies són bàsiques i les cançons no es fixen en el record. Però el més forçat és el gir dramatúrgic per convertir l’original –amb puntuals aportacions de ‘Nit de Reis’ i ‘Somni d’una nit d’estiu’– en un al·legat feminista. De vegades apropiar-se del discurs del contrari funciona, però aquí aquest recurs no acaba de quallar i desemboca en un desenllaç desmanegat. I si ho mirem des de l’ambigüitat sexual, això ja formava part dels codis de l’alta societat elisabetiana i els seus artistes.
Autor: William Shakespeare. Adaptació i traducció: Ariadna Pastor (A partir de 'L'amansiment de la fúria'). Direcció: Adrià Aubert. Amb: Laura Aubert, Lloll Bertran (Maria Cirici, cover), Mariona Castillo, Ricard Farré, Laura Pau, Lluna Pindado, Arnau Puig i Jordi Vidal.