El 'Tan poca vida' d'Ivo van Hove és, segurament, l'obra més trista que he vist mai. Per Barcelona, han passat muntatges durs, amb escenes duríssimes, com la de la violació infantil al 'Purgatori' de Romeo Castellucci (2009), o la de la presó de l''Incendis' de Wajdi Mouawad (2012), per posar dos exemples colpidors. Però mai no havíem patit quatre hores de dolor, al voltant de la vida d'un home que va ser víctima de greus abusos de nen i que, de gran, es talla amb una fulla d'afaitar. Un home que, en aparença, ho té tot: guapo, ben educat, envoltat d'amics que l'estimen. Però sempre va amb màniga llarga i ningú no li pot preguntar res. El seu patiment el rosega i sembla invisible.
En mans d'una altra companyia, d'un altre director, això no seria una obra mestra del teatre. Sense Ramsey Nasr en el paper de Jude, l'adaptació de la novel·la de Hanya Yanagihara seria una altra cosa, més propera a la pornografia, a una 'snuff movie' grollera, amb un doll de sang que surt a raig dels braços del protagonista. Però basta fixar-se en la mirada de l'actor, en com es mou, com dona vida a un personatge que, ja des de la primera escena, veiem que està mort.
Dels cinc muntatges que hem vist de Van Hove al Grec, aquest és el més senzill de tots. No fa servir gairebé res. Un escenari central, pantalles laterals on veiem a càmera lenta els carrers de Nova York, una campana de so i de llum al mig i un quartet de corda. Res més. Tota l'obra és per a Nasr, la roba del qual es va tacant de sang així que avança la funció. El focus sempre és seu. La història és la seva. Fins al final no sabrem què li va passar de nen. I, com la seva amiga imaginària, ens farem creus que hagi pogut superar els 50 anys... Si em diguessin de tornar-la a veure, tanmateix, diria que no: amb un cop de 'Tan poca vida' n'hi ha prou.
Basat en la novel·la de: Hanya Yanagihara. Concepte i direcció: Ivo van Hove. Adaptació: Koen Tachelet. Dramatúrgia: Bart Van den Eynde. Interpretació: Marieke Heebink, Maarten Heijmans, Hans Kesting, Majd Mardo, Ramsey Nasr, Eelco Smits, Steven Van Watermeulen, Mandela Wee Wee.