Guillem Clua parla de 'Smiley'

Guillem Clua és, sens dubte, el dramaturg més ambiciós del país, el que apunta més amunt quan crea, el més èpic, l'home capaç de construir obres polièdriques com 'Marburg' o transversals com 'La pell en flames'. Als 39 anys, però, mai no s'havia atrevit a practicar l'autorretrat. I ara, amb 'Smiley', l'obra que va estrenar a la FlyHard i que ara es pot veure al Capitol, l'autor va decidir, diu, "fer un pas cap a l'honestedat", conscient que "les millors obres són les surten de la nostra veritat". "Quan parles de tu, quan hi poses les vísceres, quan t'emociones a la sala d'assaig, això vol dir que la cosa funciona", confessa, tot buscant un referent proper en el temps, el 'Litus' de Marta Buchaca.

'Smiley' no té res a veure amb 'Litus', tot i que també és una peça generacional. No hi ha cinc personatges a la recerca de l'amic mort, sinó dos homes joves que volen enamorar-se. Es diuen Àlex (Ramon Pujol) i Bruno (Albert Triola). L'un és el 'típic' gai escultural, assidu del Circuit i soci d'un bar del Gaixample. L'altre és un arquitecte, un intel·lectual, que prefereix el Raval i la Penúltima. Tots dos, encara que sembli impossible, assegura Clua, són ell mateix. "Smiley és la meva vida feta obra. És l'obra més honesta que he escrit mai", remarca.

Clua vol deixar clar que si bé la seva història està protagonitzada per dues persones homosexuals, no hi ha res que diferenciï la seva proposta a qualsevol d'heterosexual. Tanmateix, diu, s'ha 'censurat' a l'hora de parlar de sexe, ja que vol que els seus nebots de quinze anys -i tothom que vulgui- vegi 'Smiley'. Si hagués pretès estrenar una obra dirigida a l'ambient, queda clar que no hauria triat la FlyHard, el Teatre Lliure o el Club Capitol.

Aquí és on entra Howard Hawks, a on la peça adquireix volada i Clua posa les cartes damunt la taula. Un dels desllorigadors de 'Smiley' el trobem ràpid, quan l'Àlex comenta que 'La fiera de mi niña', de Hawks, és la seva pel·li preferida. Un film que parla de com un paleontòleg avorrit i de vida plana s'enamora d'una dona boja. Són Bruno i Àlex, vaja, que en lloc de ser personatges de 'high class comedy', són dos homes que, com diu l'Àlex, "només" volen ser feliços.

No hem dit que, a més, i sobretot, 'Smiley' és una comèdia, la primera que escriu Clua. Ell mateix admet que se sent més còmode creant tragèdies i grans drames, però necessitava canviar. "El primer que vaig fer és trencar el pudor, la vergonya, perquè sé que el primer objectiu de la comèdia és que la gent rigui. I a mi m'han passat coses tan ridícules en la vida... Tot el que surt aquí és real", recorda el dramaturg.