Quin 'dramón' s'han inventat els del col·lectiu La Santa a expenses de la conflictiva relació entre una mare incapaç i una adolescent rebel marcada per ridículs traumes infantils i que reclama que li marquin el nord. Si li afegim un pare sense nord que va fugir de casa tindrem un trio exemplar de nul·la gestió de la intel·ligència emocional i mereixedor d’una teràpia psicològica de llarga durada.
Diríem que el dramaturg de la funció volia commoure d’entrada. Així, a la primera escena ens parlen d’una mare i una filla lligades pel cordó umbilical que s’enfonsen en el fang. Carai, Guillermo Sautier Casaseca ressuscitat! El notabilíssim esforç i entrega de les dues actrius no és suficient per aixecar un text que no aportar res més enllà de mostrar el perfil d’uns personatges desgraciats.