Text i direcció: Lluís Pasqual. Amb: Joan Amargós, Enric Auquer, Quim Àvila, Eduardo Lloveras, Lluís Marquès, Joan Solé.
No hi ha dubte que Lluís Pasqual ha liquidat un deute de la societat amb una generació. I que ho ha fet amb un magnífic espectacle de teatre document basat amb relats del supervivents, sota la calidesa d’un quartet de corda i unes projeccions històriques que contextualitzen les mentides dels contrincants en la guerra fratricida. Un homenatge en forma de funeral laic, el que no van tenir en el seu moment, quan fins i tot es proposa als espectadors aixecar-se i oferir un minut de silenci a totes les víctimes i que troba en la conclusió els moments més dolorosos i emotius.
Són els sis monòlegs dels 'biberons' que al llarg de poc més d’una hora han explicat qui eren quan els van cridar a files, per què hi van anar i com van viure el conflicte a les trinxeres de l’Ebre en un relat que inevitablement ens recorda la pel·lícula 'La vaquilla' de Berlanga.
Una mirada esfereïdora sobre la crueltat dels dos bàndols perquè a la fi aquesta litúrgia constata amb l’horror i l’absurd de totes les guerres en una funció molt ben interpretada pels joves de la Kompanyia del Lliure i amb una direcció de gran pulcritud i serenor.