Ivànov

L'Ivànov de Txékhov és “un psicòpata, un ploramiques”, en un entorn de “paràsits” i “perdedors”, on fins i tot els vells volen marxar. Ell, que era l'esperança blanca, el motor de la comunitat, el que tenia idees i les executava, el que gaudia d'ideals. Però, com un dels seus pagesos, va carregar massa pes i es va trencar. Ara sobreviu rondinant, amb la dona malalta, a qui ja no estima, deprimit pel que no ha estat i el que no serà, passa les nits lluny de casa amb l'objectiu de matar l'avorriment visceral que empudega la comarca. Aquest és l'Ivànov de Txékhov i és l'Ivànov d'Àlex Rigola, que ha despullat de sentimentalisme l'obra per oferir-nos una hora i mitja de teatre performatiu d'alta volada poètica, personificat en l'Ivànov de Joan Carreras, capcot i distant, magnífic, i les cançons interpretades com un xiuxiueig pel doctor Nao Albet, des de l''Under pressure' de Queen fins al 'Hurt' de Trent Reznor.

Aquest 'Ivànov' comença, com la peça original, en un jardí, amb els personatges intentant foragitar el tedi. I tot passa des de lluny. Els actors, que fan servir la seva roba i els seus noms, parlen a quilòmetres de distància. Només es toquen per abraçar-se o barallar-se, cosa que passa només dos o tres vegades durant tota la funció. Parlen gairebé a banda i banda de l'escenari. Estan molt lluny els uns dels altres. Enmig, Ivànov passeja el seu tarannà d'home abatut per la vida, emmetzina tot el que toca i acabarà com tots els personatges de Txékhov insubmisos, amb el soroll de la pistola.

Rigola ha muntat aquesta obra com si fos Jan Lauwers, atrevit, desacomplexat, tot carregant els aspectes íntims de la peça, cosa que exigeix un treball extra als intèrprets, obligats a actuar sense teatralitat. Trasllada el conflicte exterior a l'interior dels personatges. Quan s'enfronten, quan s'apropen, salten guspires reals en escena, en diàlegs que fuetegen l'espectador a l'hora que li fan entendre la magnitud del drama: el tedi, la desesperança, la sinceritat extrema, són els vehicles de la negror humana. El seu 'Ivànov' podria ser la cara B d'aquell magnífic 'Marits i mullers', amb la Rússia profunda en lloc de Nova York. Quan el teatre aspira a ser art esdevé això, una gran funció.