Juan Mayorga i 'Himmelweg'

Ho diu Juan Mayorga: "Escoltar un nazi és molt provocador". I si a sobre és culte, cita Spinoza, Corneille i Shakespeare, mentre justifica l'extermini jueu, encara més. Però el seu 'Himmelweg', que s'estrena a Barcelona a la Sala Atrium sota la direcció de Raimon Molins, és moltes coses més, a banda de constituir l'obra que va consagrar aquest madrileny reflexiu, savi i simpàtic al món -es va posar de llarg el 2005 al Royal Court de Londres-. És una obra que parla de la visita que un delegat de la Creu Roja va fer al gueto de Theresienstadt el 1944 preparada a consciència per la dictadura de Hitler perquè se'n dugués una visió positiva. Un home, diu Mayorga, que "vol assemblar-se a algú que conec, que vol ajudar, que vol ser útil, que podria ser jo mateix i que va ser enganyat". L'autor, de fet, es va imaginar una obra en què aquest individu reconstruís, cada nit, un relat que l'absolgués.

Mayorga parteix d'un fet real per anar molt més enllà. L'home de la Creu Roja va existir,  Theresienstadt també, i allà hi havia un comandant i, segur, un intermediari jueu entre la direcció del gueto i els presoners. Però en la ment de l'autor aquests personatges agafen una altra dimensió. Aquí és on entra Walter Benjamin, que en parlar de Kafka afirma que els seus personatges es comporten com actors que representen una vida anterior. Mayorga, doncs, escenifica com va anar tot, del final al principi, com el delegat recorda l'informe, per després centrar-se en la visita i recular fins a l'assaig de "la gran obra de teatre", amb el nazi convertit en "un gran director d'escena".

"Forma part del relat còmode dir que l'Holocaust és obra de jerarques nazis enfollits, quan en realitat és la conseqüència d'un procés de racionalització, sense compassió", remarca l'autor. Per això vol "recuperar la mirada dels que van saber moltes coses i no van fer res". Com la Creu Roja o l'Església, per exemple.

No cal recordar que l'Holocaust, com diu Mayorga, ho va "recol·locar tot" i que ja no és possible pensar en la cultura anterior sense Auschwitz, sense preguntar-se com va ser possible que ningú no preveiés el desastre. I una de les coses que es veu a 'Himmelweg' és que hi ha alguna cosa que l'ha sobreviscut, "la lògica del sacrifici, que l'ésser humà és prescindible per sobre del projecte". Sense ànim de comparar i ara que ha estat a Atenes, Mayorga creu que moltes de les mesures adoptades per Europa posen encara el projecte per sobre de les persones.

Una gran obra d'un gran autor, que fa vint anys que no passa de moda. Diu que escriu  amb l'ambició de "donar alguna cosa a l'espectador". Sap que no és un dramaturg de grans platees, tot i que té una colla de fidels que el segueixen, com Françoiz Ozon que va portar al cinema 'El chico de la última fila' per convertir-la en 'Dans la maison', una gran pel·lícula. No millor que 'Himmelweg'.