Direcció: Pau Masaló. Dramatúrgia: Pau Masaló amb la col·laboració de Carlos Marques-Marcet. Intèrprets: Eduard Autonell, Marina Congost i Júlia Rodón.
Teatre de tesi: la llei sense justícia condueix a la justícia sense llei. L'aspiració última de la revolució és unir de nou llei amb justícia. Sobre aquesta dialèctica i un personatge real novel·lat per Heinrich von Kleist han construït els de la Ignífuga la dramatúrgia de 'Kohlhaas'. Ho fan amb la mateixa llibertat en l'ús de llenguatges escènics i audiovisuals amb què els mexicans Lagartijas tirades al sol han teatralitzat la seva història recent.
El muntatge està ple de troballes, com la coreografia de mans i braços que glossa la simbologia dels moviments revolucionaris d'esquerres i dretes del segle XX. Però també exhibeix falta de nervi en l'estrictament interpretatiu. L'obra funciona molt millor com a conferència teatralitzada i experiment polifacètic que com a muntatge convencional en el qual de tant en tant cal tornar a l'ortodòxia de fer-se càrrec d'un personatge.
El muntatge està ple de troballes, com la coreografia de mans i braços que glossa la simbologia dels moviments revolucionaris d'esquerres i dretes del segle XX. Però també exhibeix falta de nervi en l'estrictament interpretatiu. L'obra funciona molt millor com a conferència teatralitzada i experiment polifacètic que com a muntatge convencional en el qual de tant en tant cal tornar a l'ortodòxia de fer-se càrrec d'un personatge.