De Samuel Beckett. Dir. i interpretació: Víctor Álvaro.
Qui és Krapp? Un clown, un pobre home, un desgraciat, un borratxo... És, segur, un personatge típic de Samuel Beckett, a mig camí de tot això, les interpretacions del qual són lliures. Fa sis anys, Quimet Pla, sota la direcció de Jordi Coca, ens el va presentar clownesc, ridícul, simpàtic. Fa quatre anys, a Temporada Alta, vam poder veure el muntatge original del mateix Beckett amb un expresidiari de San Francisco, dur, sense metàfores. Ara, Víctor Álvaro, a l’Almeria, es vesteix d’august per donar-li vida i només se’n surt a mitges. Té l’encert de sintetitzar el títol original –'Krapp’s last tape'– en el personatge, cosa que implica reduir la importància de les gravacions amb les quals Krapp recorda la seva vida. Només en fa servir una, capsa 5, bobina 3, de fa 30 anys, quan el personatge tenia 39 anys. I aquí rau el problema: que el personatge que interpreta Álvaro té 69 anys i ell, de fet, n’aparenta 39, cosa que resta credibilitat a la funció. No és que un actor jove no pugui fer de Krapp, sinó que hauria d’haver triat una altra cinta, o haver tret el tros on diu que es de fa 30 anys.
El Krapp d’Álvaro és un bon august, és a dir, tragicòmic, patètic, maldestre, fins que s’asseu a escoltar la cinta i, després, fa la seva ‘última’ gravació. Però es mostra indecís a l’hora de portar fins al final la seva proposta. És més un Baal brechtià que un personatge de Beckett. Bon intent fallit.