Héctor (José Sacristán) i Berna (Ana Marzoa) s'han fet grans, no tenen fills i han de decidir què fan amb la imponent col·lecció que han reunit durant bona part de la seva vida. Llevat de cedir-la a l'Estat, en qui no confien ni una mica, tenen moltes possibilitats: tornen cada peça als seus anteriors propietaris? La llencen al mar? La cremen? O busquen un hereu a qui llegar-la? Aquesta última possibilitat és la que explora l'obra de Juan Mayorga que ha arribat al Romea. Hector i Berna han triat una jove col·leccionista, Susana (Zaira Montes), per fer-li la proposta, després d'un rigorós “examen” per avaluar la seva idoneïtat.
Mayorga fa que la peça es desenvolupi durant unes hores, des de la tarda-vespre de l'arribada de Susana, fins a l'endemà al matí. L'aspirant té dubtes. Coneix la llegenda de la famosa i enigmàtica col·lecció i se n'ha informat. També amaga cartes. Enmig del triangle, hi tenim Carlos (Ignacio Jiménez), una mena de secretari de la parella, personatge amb molt poc paper, tot i que determinant.
'La colección' ens permet gaudir d'un Sacristán, de 86 anys, en plena forma
Quina és la col·lecció? Què conté? Héctor i Berna, amb Susana que va fent petits descobriments, ens en donaran pistes. La qüestió és que, tanmateix, la funció no acaba d'aixecar el vol en cap moment. L'autor va llançant esquers tota l'estona, ens ofereix diàlegs brillants entre els personatges, però el conjunt ens sembla un xic desendreçat, una mica com l'escenografia, plena de caixes mal col·locades, com en un magatzem abandonat després d'un cataclisme. Uns col·leccionistes tan pulcres, tindrien l'arxiu de la seva preciosa col·lecció de tal manera?, ens preguntem.
Això no obstant, 'La colección' ens permet gaudir d'un Sacristán, de 86 anys, en plena forma. És una llegenda del teatre espanyol i és ben capaç de posar-se en la pell d'un personatge del pes d'Héctor. Marzoa és una excel·lent companya, però no sé si Montes està a l'altura dels dos gegants.
El millor de la funció és quan l'autor deixa que l'enigma faci forat, amb les històries del que conté la col·lecció, quan deixa que la ficció s'enlairi per sobre dels nostres caps, quan el conflicte principal, l'herència, passa a segon terme i la nostra curiositat explota. Mayorga és un mestre trenant relats. Ho demostra aquí i ho ha fet múltiples vegades, de 'El chico de la última fila' a 'Himmelweg', per citar només dues obres mestres.
No et perdis la llista de les obres recomanades que hi ha a la cartellera ara mateix.