Dramatúrgia i direcció: Ferran Joanmiquel. Amb: Jordi Subirà.
Aquí estàs, assegut, rebent la vomitada d'un fatxa 'on fire'. Un tipus que podria estar afiliat a Plataforma x Catalunya, Alba Daurada o seguir els okupes neofeixistes que campen per Madrid. "Primer els catalans!". "Primer els grecs!". "Primer els espanyols!" Tots amb el braç ben estirat i ben alt. Un ultra de manual que et lliura –perquè tu, espectador, ets algú que anava pel carrer amb els teus compres– un fulletó electoral.
El personatge escrit per Ferran Joanmiquel té potser menys interès que la situació que força amb el públic al teatre. Ha creat un espai comú que la majoria hauria evitat en qualsevol altra circumstància amb un personatge que reuneix gairebé tots els trets tòpics, frases fetes i mantres xenòfobs d'un acòlit de l'extrema dreta. Fins i tot l'homosexualitat reprimida forma part del quadre habitual.
Jordi Subirà té el mèrit de mantenir amb la seva interpretació aquest incòmode vincle amb una violència i tensió molt treballada, amb la ferotge convicció i desesperació d'un captador de carrer que intenta retenir la seva presa fortuïta.