La Gènesi dels Malnascuts

Dilluns veurem la història del primer home i dimarts, l'arbre de la ciència. Dimecres, assistirem a la conferència d'un professor de la UPF sobre la cura de la mort. Dijous, Els Malnascuts parlaran del verb creador a partir de la família Windows. Divendres, podrem veure una instal·lació sobre la catedral de Justo, l'església que un home sol està fent a la rodalia de Madrid. Dissabte es farà la llum, amb Maria, Eva i Yerma damunt l'escenari. I el setè dia, en lloc de descansar, la Beckett farà una festa.

“El Gènesi marca un inici. Si no ets cristià, no t'ho creus, però és un reflex sobre la condició humana”, diu Ye Chen. El seu punt de partida va ser agafar el llibre bíblic i extreure'n temes d'interès contemporani. Van reunir els dramaturgs (Monner, Oriol Guanyabens i Pablo Macho Otero) i van repartir-se la feina. I aplicar al treball de creació, afirma la directora, “una ambició purament experimental”. Ella va decidir aplicar estètiques diverses i diferents llenguatges a cadascuna de les peces, amb l'objectiu, afegeix Monner, de “provocar coses diferents”.

Monner, amb 22 anys i, tot i així, una dilatada carrera cinematogràfica i televisiva, firma la seva primera autoria. I va decidir escriure un conte, tot donant forma a les seves inquietuds. “Si ets un apassionat de l'art, tota obertura és lògica”, afirma. A més, va veure “una bona oportunitat” per fer el salt. Treballar, a més, amb gent de la seva edat, “gent que té la ment desperta i és creativa”, era l'esperó que li faltava. Ye Chen veu la seva generació com “molt responsable”. “Si no se'ns ofereix el que volem, ho creem”, remata. Diu que no tenia res a perdre i que les condicions siguin tan justetes, al final, els ha motivat a esforçar-s'hi encara més.

“M'agradaria fer més teatre”, assegura Monner. Llevat d'aquell 'Jo mai' d'Iván Morales, l'he vist poc en escena. La directora diu que ha aprofitat el bagatge de cadascú per arrodonir les peces i destaca “la profunditat psicològica, amb monòlegs interiors molt interessants” de l'actor. Ell diu que, contra tot pronòstic, s'ha arriscat. “Si la idea hagués estat meva, potser m'hauria sortit una cosa més clàssica, fins i tot en la posada en escena. Però quan veig que l'aposta formal és tan extrema, m'agrada més”, indica. Diu que no va gaire al teatre, que li interessa poc el repertori. Potser ara el veurem més.