Autor: Oscar Wilde. Traducció: Jaume Auferil. Direcció: Emilià Carilla. Amb: Enka Alonso, Cristina Cervià, Sílvia Forns, Marc Garcia Coté, Àngela Jovè, Toni Mas, Víctor Pi, Jordi Vaqué.
Amb 'La importància de ser Frank', Oscar Wilde feia un retrat satíric de la societat victoriana l’obra que seria la seva ultima comèdia. Wilde va crear una comèdia plena de mala bava que ridiculitza comportaments, actituds i la manera de pensar de la classe alta personificada bàsicament en Lady Bracknell (esplèndida Cristina Cervià). Wilde se’n fot dels qui, com els dos amics protagonistes, han d’inventar un alter ego per poder fruir de la vida. Aprofita per fer burla del matrimoni i carrega amablement contra el sexe femení. Tot plegat amb tremenda ironia. Bales d’acer embolicades de vellut.
Ja en el títol hi ha un joc de paraules que si ens atenem a la traducció menys literal ens parlaria no tant de ser franc com de ser normal. Doncs, quina ridícula normalitat! La lectura d’Emilià Carrilla vol ressaltar aquest ridícul, però em sembla que es fa un embolic amb els perfils dels personatges i descuida el ritme. Malgrat la perfecta dicció dels intèrprets i la claredat en l’exposició de l’argument, les més de dues hores de funció es fan pesades.