Autor: Roland Schimmelpfennig. Traducció: Anna Soler Horta. Direcció: Moisès Maicas. Intèrprets: Lluna Pindado, Núria Cuyàs, Xavier Frau, Óscar Jarque.
La banalitat és un magnífic entorn perquè esclati la catàstrofe. Què més banal que un sopar de parelles. Vells amics que es troben després d'anys de separació. Els uns es van quedar a casa, van prosperar, procrear i van arrelar en la mediocritat. Els altres van marxar per contribuir amb el seu esforç personal a la bondat del món fins que es va esgotar l'altruisme. El retrobament és una comèdia amarga sobre la decadència d'Occident com a model ètic.
Roland Schimmelpfennig –un dels autors alemanys més actius en reformular les regles de la dramatúrgia contemporània– proposa amb 'La Peggy Pickit veu la cara de Déu' un opuscle irònic repartit entre quatre personatges. A partir del desencontre entre dues experiències vitals antagòniques l'autor es dedica a destapar les incongruències, misèries, covardies i hipocresies d'una societat intrínsecament egoista. Una broma cruel amb un muntatge fragmentat que adquireix tot el seu significat en un pla general que sobrevola el concret que comparteix el quartet de fracassats.
Moisès Maicas –amb la intervenció musical d'Ivan Prades i Sheila Garcia– ha vist en aquesta proposta una possible òpera de cambra i aprofitant el talent vocal de Núria Cuyàs, Xavier Frau, Òscar Jarque i Lluna Pindado, ha transformat el text en un càustic madrigal que ressalta encara més la voluntat crítica d'una literatura dramàtica que funciona com a una multipantalla d'accions segmentades. L'efecte és d'un humor amarg, encara que Schimmelpfennig exhibeix certa commiseració amb les seves criatures i el públic quan es permet una breu treva amb una brillant faula amb la simplicitat de la tradició oral.
Roland Schimmelpfennig –un dels autors alemanys més actius en reformular les regles de la dramatúrgia contemporània– proposa amb 'La Peggy Pickit veu la cara de Déu' un opuscle irònic repartit entre quatre personatges. A partir del desencontre entre dues experiències vitals antagòniques l'autor es dedica a destapar les incongruències, misèries, covardies i hipocresies d'una societat intrínsecament egoista. Una broma cruel amb un muntatge fragmentat que adquireix tot el seu significat en un pla general que sobrevola el concret que comparteix el quartet de fracassats.
Moisès Maicas –amb la intervenció musical d'Ivan Prades i Sheila Garcia– ha vist en aquesta proposta una possible òpera de cambra i aprofitant el talent vocal de Núria Cuyàs, Xavier Frau, Òscar Jarque i Lluna Pindado, ha transformat el text en un càustic madrigal que ressalta encara més la voluntat crítica d'una literatura dramàtica que funciona com a una multipantalla d'accions segmentades. L'efecte és d'un humor amarg, encara que Schimmelpfennig exhibeix certa commiseració amb les seves criatures i el públic quan es permet una breu treva amb una brillant faula amb la simplicitat de la tradició oral.