De: Tennessee Williams. Dir: Carlota Subirós. Amb: Pepo Blasco, Rosa Cadafalch, Màrcia Cisteró, Montse Esteve, Oriol Genís, Alícia González Laa, Antònia Jaume (Nies), David Marcé, Bruno Oro, Marta Ossó, Clara Segura, Teresa Urroz.
Clara Segura és una actriu tan extraordinària que brilla fins i tot en un projecte amb ombres com 'La rosa tatuada' que protagonitza al TNC, dirigida per Carlota Subirós. Irradia sinceritat, lliurament, felicitat pel que fa. Una intèrpret natural que intueix l'expressivitat del seu cos i modula les seves emocions amb l'oblit de qui respira. Simplement fa, i tots ens ho creiem quan crida, xiuxiueja, mira, acaricia, esgarrapa, suplica, exigeix, plora, recorda. En el gran gest que omple l'immens escenari de la Sala Gran o al petit que t'obliga a observar-la amb un zoom virtual. Passió. És el mínim que demana Serafina Delle Rose, el personatge espiritualment sexual que Tennessee Williams va escriure pensant en Anna Magnani.
Gairebé tota la resta se situa en el terreny del que és discutible, de l'imperfecte, també el text i l'esforçat treball de Bruno Oro (Alvaro Mangiacavallo, el protagonista masculí). Encara que Subirós hagi creat un bell marc simbòlic- musical –Sicília, criolls i R&B–, falla materialitzar les fortes contradiccions que va introduir l'autor, incapaç de decidir si la seva obra era més tragèdia que comèdia o viceversa. Caldria percebre tot allò grotesc que batega en aquesta tensió. Costumisme màgic, com aquesta difusa localització d'una comunitat italiana al sud dels EUA. Sense els secundaris que aporten unes mínimes coordenades americanes, l'oració vital de Serafina podria situar-se en qualsevol lloc on la terra, el cel i els sentits dicten la seva llei.