Text i direcció: Fabrice Murgia. Adaptació: Borja Ortiz de Gondra. Amb: Olivia Delcán, Andrea de San Juan, Nacho Sánchez.
Amb 34 anys, el belga Fabrice Murgia és, sens dubte, un dels dramaturgs més prometedors d'Europa. I ho és gràcies a una primera obra, 'Le chagrin des ogres', estrenada el 2009, quan Murgia tenia 25 anys, que vam poder veure en el seu muntatge original a Temporada Alta 2013. Una peça impactant, que posa cara a cara el cas de l'assassí juvenil Bastian Bosse, que va matar els seus companys d'institut, i el cas de Natascha Kampusch, que va aconseguir fugir de l'home que l'havia mantinguda segrestada durant vuit anys. Tots dos tenien 18 anys. Murgia, aleshores, els posava rere una finestra, sols, esmaperduts, i col·locava una ogressa amb un vestit blanc tacat de sang com a narradora. Brillant.
El que hem vist al Lliure de Gràcia és exactament el mateix, però amb el castellà com a llengua en lloc del francès, amb el mateix Murgia firmant la direcció. Una mena de 'remake' hispà amb lleugeres variacions locals introduïdes per Borja Ortiz de Gondra, com les referències a les noies d'Alcàsser, cas tant mediatitzat com el de Kampusch. El que vol explicar l'autor belga és la solitud de l'adolescent, sobretot del que no encaixa en la 'normalitat', i a cada racó d'Occident trobem, malauradament, tragèdies semblants.
Es pot copiar un muntatge fil per randa, però no es poden clonar els actors. I si bé aquí tenim una excel·lent ogressa (Andrea de San Juan), motor de l'espectacle, la intensitat de Bastian (Nacho Sánchez) i la innocència de Laetitia (Olivia Delcán) no tenen la qualitat interpretativa que requereix una peça com aquesta.