[image]
[title]Aquest país és el de les grans actrius, encara que no siguin gaires els grans personatges femenins de la història. Però en els darrers anys s'han consolidat una sèrie de veus masculines que fan trontollar el sistema, com el totèmic Eduard Farelo, una màquina escènica que converteix en or gairebé tot el que toca, com passarà segurament amb 'Joc de miralls', o el jove Ramon Pujol, el talent i prestacions del qual han pujat com l'escuma en els darrers dos anys i que ara té el seu primer paper protagonista de llarg abast a 'No feu bromes amb l'amor'. Tots dos, a més, en dos rols on la part tendra del mascle surt a la llum. No som dos paios übersexuals, ni metrosexuals, sinó simplement dos homes que estimen.
Noblesse oblige, engeguem amb en Farelo, que fa de Xus, un fuster divorciat a l'obra d'Annie Baker que dirigeix Juan Carlos Martel Bayod a l'Espai Lliure de Montjuïc. "Les coses no han sortit com ell esperava i es troba amb una feina relativament estable, una relació de parella esgotada i no gaires perspectives de futur. Com tots els personatges de l'Annie Baker té moltes dificultats per comunicar-se. Segons l'autora, el llenguatge és una petita misèria. L'intent desesperat d'expressar als altres allò que voldríem i allò que pensem", diu.
Per fer aquesta obra, Farelo, assumeix, ha hagut de deixar la vergonya de banda, perquè es tracta de cinc persones que s'apunten a un curs de teatre. Això l'ha fet pensar en el perquè de la seva feina: "El més apassionant és el temps que podem dedicar a pensar qui som i per què fem les coses. Intentar entendre la condició humana. Una feina inabastable a la que fàcilment pots dedicar-hi tota una vida".
Ramon Pujol és d'una altra pasta. Gràcies al seu paper a 'Smiley', va saltar a les primeres planes. I encadena dues aparicions al TNC. La temporada passada, al 'Terra de ningú' de Pinter, i ara al clàssic vuitcentista d'Alfred de Musset 'No feu bromes amb l'amor', on tindrà el focus a sobre. Sent, de fet, aquesta responsabilitat creixent damunt les espatlles. I no té por.
Pujol parla de la modernitat de l'autor francès a l'hora d'entendre les relacions entre homes i dones. I si l'Alex de 'Smiley' era un paio profundament marcat per la nostra època
-fa vint anys no hauria pogut dir el que diu-, el Perdican que encarna ara a la sala petita del teatre de les Glòries té "una concepció del món més moderna, més oberta" que el personatge de la peça de Guillem Clua. Ara haurà d'esquivar un amor pactat i lluitar per la dona que estima.