Antic Teatre- Espai de Creació és un centre cultural i social referent a l’escena independent de la ciutat.
La seva missió és recolzar i fomentar la capacitat d'experimentació, creació, producció, exhibició, promoció i difusió dels artistes professionals. També treballa en la recerca de nous llenguatges del cos i del moviment i de noves dramatúrgies.
També compta amb AdriAntic, un espai per les residències artístiques.
El proppassat dia de Sant Jordi, l'Antic Teatre celebrava deu anys d'investigació i presentació d'arts escèniques avançades -alguns les anomenen alternatives, però en realitat volen dir el mateix-. La festa incloïa activitats obertes i la presentació esperadíssima d'un llibre autoeditat i finançat via micromecenatge que recull la història d'entrebancs i protagonistes virtuosos capitanejats per l'agitadora cultural més punk del panorama barceloní, Semolina Tomik. Un personatge vingut de Iugoslàvia que va canviar l'escena pel despatx sense perdre ni un bri de creativa combativitat.
A 10 anys de l'Antic Teatre també hi coŀlaboren més de 17 artistes i entitats vinculades a l'espai, com Quim Tarrida, Nico Baixas, Marcel·lí Antúnez, Sergi Faüstino o Txalo Toloza, que estan entre els autors dels més de 2.000 espectacles que fins ara han passat per la seva saleta -on tots els beneficis s'inverteixen en l'activitat mateixa- i on cada any hi seuen més de 10.000 espectadors. És clar que l'Antic Teatre continua sent necessari com a espai de risc i innovació igual que fa deu anys.
Però aquest palau neoclàssic construït en el segle XVII molt a prop del Palau de la Música, ja estava vinculat a l'escena des de molt abans. El 1879 s'hi crea el Cercle Barcelonès de Sant Josep, patró dels obrers, que des dels seus orígens promou una activitat teatral intensa com ho demostren els cartells, fullets i fotografies conservats al seu arxiu. I potser d'aquí prové l'accent proletari (per bé que en un marc social molt diferent) de l'Antic Teatre: la creença en l'obrer de les arts que fa moure màquines pesades però manté lliure el pensament més enllà de patrons poderosos.
Durant els setantes i vuitantes, per l'Antic, hi passen el cabaret de Pierrot amb el seu pervers teatro de impacto, s'hi crea l'Agrupació Ciclista Independent i també és l'espai assembleari de la Coordinadora de Coŀlectius d'Alliberament Gai. En els noranta decau dràsticament l'activitat associacionista, i no és fins al 2003 que un grup d'artistes el redescobreixen mentre buscaven un lloc per assajar. Roger Bernat, Juan Navarro i Santiago Maravillas hi munten una part del cicle performàtic de la Bona Gent, i uns voluntaris engeguen la neteja i restauració de l'espai. L'any següent Semolina Tomik rep el premi FAD Sebastià Gasch per la resurrecció de l'espai.
Avui, l'Antic Teatre és un referent de l'escena a la ciutat, forma part de xarxes internacionals i també té un projecte comunitari dirigit als veïns del barri de la Ribera. I, tant o més important, guarda la majestuosa figuera centenària del millor pati interior del centre de Barcelona. Ella és l'espectadora silenciosa de tots aquests canvis, mentre amb les seves branques refresca l'entramat cultural de la ciutat, cada cop més asfixiat.
