Potser vostès saben ben poc de l’Agrupación Señor Serrano. Passa que vénen poc. Al setembre podrem veure al Lliure, per fi, els seus tres últims espectacles abans d’aquest Birdie. El que estrenen al Grec, però, és un canvi en la seva manera de fer, ja que debuten en el terreny del documental. Serrano defineix l’espectacle com “un documental escènic”. A la imatge de la tanca i el camp de golf, hi hem d’afegir una pel·lícula, 'Els ocells' de Hitchcock, i una lectura, la que fa Slavoj Žižek del film, quan es pregunta què passaria si eliminéssim les aus de la cinta.
Temps era temps, Barcelona era una de les capitals europees de la nova creació escènica. Hi havia molta gent que es dedicava a investigar, a cremar sofàs i a construir històries on no només importava haver llegit Shakespeare. Espectacles contemporanis per a espectadors contemporanis. Però, diu Ernesto Collado, la cosa va desaparèixer i la ciutat va deixar de pensar que havia de ser moderna, també quan parlava de teatre. Ell mateix, que és un geni de l’escena, assegura que no pot guanyar-se la vida amb les seves obres. I, més o menys, els passa a tots el mateix. El 80% dels bolos que tenen són a fora. “El teatre, a Barcelona, no és un espai per remoure consciències. Tot és molt endogàmic, molt fastigós... I si hi ha una escena és perquè ens ho estem currant molt”, dispara. Clar i català. Collado creu, a més, que cada cop els espectacles són menys colpidors: cada cop s’inverteixen menys diners i els creadors no poden dedicar el temps que tocaria a aixecar nous muntatges.
Tomàs Aragay, un altre veterà, capità de la Societat Doctor Alonso, va viure l’època en què “Barcelona es vanagloriava de ser tan moderna”. També creu que hem perdut pistonada respecte als 80 i 90, però remarca que hem entrat en “un cicle bo, amb gent jove que està treballant molt”, encara que l’espectador català mitjà no pugui veure bona part de les propostes que s’estan cuinant a la ciutat i més enllà. Hi ha públic? Aragay pensa que hi és, encara que s’hagi maltractat tant. Ara, al Grec, tenim una molt bona oportunitat de prendre’ls el pols.