La Calórica és una jove companyia amb autor incorporat. Joan Yago, company de l’Institut del Teatre de Xavi Francès, Marc Rius, Aitor Galisteo i Arnau Puig, signa el breu repertori de dos títols. Primer una tragicomèdia sobre els últims dies d’Isabel de Castella, i ara una sàtira política sobre el monopoli que Silvio Berlusconi va exercir sobre els mitjans de comunicació a Itàlia. Un domini absolut que es va posar en evidència amb l’“editto búlgar”, la declaració pública del Cavaliere demanant el cap de tres estrelles díscoles de la RAI: un còmic i dos periodistes. Les va obtenir, en safata.
El treball de la companyia és molt seriós, amb una excel·lent documentació i una feina preparatòria exhaustiva que atorga més pes a la corrosiva deconstrucció del luxuriós Berlusconi. La Calórica es pren l’humor amb enorme responsabilitat. Ni un riure gratuït. Les posicions ideològiques són clares. Ells prenen un honest partit per una de les parts i es dediquen a fons a laminar el feble prestigi de l’enemic. La Calórica fa autèntic teatre polític i la seva arma d’assalt és l’humor. Cadascun dels elements de 'L’Editto Bulgaro' hi és després de sospesar la seva ona destructiva. El conjunt és demolidor per la ridícula figura de Berlusconi. Només una pregunta: per què han dedicat tot aquest esforç amb tan bons resultats teatrals a un sàtrapa forà? Potser no caldria creuar fronteres per caçar altres mosteles per domesticar en un escenari. –Juan Carlos Olivares.