Les 11 claus de la temporada teatral 2018/2019

La temporada passada va acabar amb un clam, augmentar fins a almenys la paritat la presència de dones en els teatres de Barcelona, amanit amb la polèmica de l'estiu al voltant de la continuïtat de Lluís Pasqual al capdavant del Teatre Lliure. A la 2018/2019 tindrem obres de Marta Buchaca, Helena Tornero, Carla Rovira i Cristina Clemente, direccions de Lurdes Barba, Sílvia Munt, Carlota Subirós i Mònica Bofill, però poca cosa més. I sovint en espais petits. Queda molta feina a fer al respecte i potser la intervenció de les institucions per garantir la llei de paritat aprovada al Parlament.

El que va passar a la Rambla el 17 d'agost de 2017 i el trist historial de Barcelona al respecte arribaran, per fi, a la cartellera. La temporada passada vam poder gaudir del magnífic 'Pornografia', de Simon Stephens, a càrrec dels Parking Shakespeare. I aquesta serà la Sala Beckett qui dediqui un cicle al terrorisme, amb l'estrena de 'Blues' de Sergi Pompermayer, 'AMNÈ(I)S(T)IA', de Chokri Ben Chikha, i 'Ofici de tenebres', de Joan Rusiñol.

El teatre contemporani continuarà sent una excepció en els grans espais públics, que segueixen apostant-ho tot als clàssics de sempre. Lorca serà objecte de tres muntatges al Lliure, amb 'Keep on walking, Federico', de Mark Lockyer, l'home que ens va meravellar amb 'Living with the lights on', 'Así que pasen cinco años' i 'El sueño de la vida'. Al TNC, Rusiñol serà l'home a seguir, amb 'Els jocs florals de Canprosa' i 'La niña Gorda'. Serà interessant, per altra banda, la versió del 'Teatre de Dona Joan' de Palau i Fabre que farà la companyia Projecte Ingenu a La Seca.

Anem curts de noms nous en el terreny de la creació, directors, dramaturgs, coreògrafs... I aquesta temporada caldrà que ens fixem en un dramaturg, Marc Guevara, que estrena 'La benvinguda' a la Sala Beckett, i en la coreògrafa Aina Alegre, que torna a la Hiroshima amb 'At night, our others'. A la mateixa sala de Poble-sec, Pol Jiménez hi estrenarà 'La oscilante'. Oriol Pla, al Lliure, posarà de llarg 'Travy', una peça de Pau Matas que ell mateix dirigeix. També al Lliure podrem veure 'A.K.A.', de Daniel J. Meyer, peça revelació de la temporada passada a la Flyhard. Marc Artigau farà el seu TNC amb 'Alba'.

El projecte més engrescador de la temporada que comença és, sens dubte, el de Daniel Anglès al Condal, que amb 'Fun home' es convertirà en un teatre dedicat al musical. Hi haurà dues sales, la que tots coneixem i el nou club, per a espectacles més íntims. Va fort, Anglès, i l'oferta que ha dissenyat al teatre del Paral·lel és molt potent. El curs, a més, ve marcat per una oferta de musicals de mitjà i gran format que feia anys que no teníem.

Avesats a la presència de directors i autors argentins entre nosaltres, la irrupció de l'uruguaià Gabriel Calderón amb 'Que rebentin els actors' la temporada passada al TNC no haurà estat debades, ja que el teatre de les Glòries ens permetrà gaudir de Sergio Blanco, un altre uruguaià, amb dues obres, 'Tebas Land' i 'Kassandra'. A més, tindrem la versió catalana de la mítica peça de Claudio Tolcachir 'L'omissió de la família Coleman', al Romea. Un dels seus actors, Lautaro Perotti, debutarà a Barcelona com a autor i director a 'Cronología de las bestias', al Lliure.

Fa més de 20 anys, Josep Maria Flotats va decidir obrir el TNC amb aquesta obra de Tony Kushner, segurament la peça més important dels anys 90. Els Orella, Pou, Arquillué, Munt i Madaula van posar de llarg només la primera part del díptic. Aquesta temporada, tindrem la versió sencera al Lliure, amb 'S'acosta el mil·lenni' i 'Perestroika', que podrem veure d'una tacada els caps de setmana. La dirigeix David Selvas i Arquillué repetirà. També hi serà Vicky Peña i La Kompanyia del Lliure. L'obra parla de l'auge de la sida i de la dretanització de la política. Ara és un moment per tornar-la a veure, oi?

Els dramaturgs catalans, davant el poc cas que els fan als teatres públics de Barcelona, han decidit muntar una productora amb nom d'empresa immobiliària de Nova York. S'estrenen amb 'Immortal', de Marc Angelet i Alejo Levis, al Capitol. Més tard, recuperen 'Mala broma' de Jordi Casanovas, faran 'Lapònia' de Cristina Clemente i 'Qui ets' de Màrius Serra.

Van néixer l'1 de novembre de 1979 i el 3 de febrer de 2019, després de gairebé 40 anys en escena, Joan Gràcia, Carles Sans i Paco Mir s'acomiadaran dels escenaris. És a dir, que el Tricicle deixarà de rodar. No ho faran amb cap espectacle nou, sinó d'una manera millor, portant al Teatre Victòria 'Hits', una peça que van estrenar al Teatre Circ d'Albacete el 2016 i que recull, com bé indica el títol, els dotze números més famosos (i una traca final) del que encara és una de les companyies catalanes de teatre més internacional i amb més fans, tant aquí com arreu del món.

A nivell internacional, hi ha tres figures espaterrants que no podem deixar de banda. D'entrada, el coreògraf francès Boris Charmatz, de qui el Mercat de les Flors en fa una retrospectiva a l'octubre. Torna Milo Rau, amb '120 tage von Sodom', al Lliure. I de nou al teatre de Montjuïc, podrem gaudir de l'espectacle de 24 hores de Jan Fabre, 'Mount Olympus'. Un trio de traca i mocador.

Un dels grans misteris del teatre català (entre molts d'altres) és la pràctica desaparició de Bertolt Brecht dels nostres escenaris. Potser és que se l'havia fet massa. No ho sé. Aquesta temporada podrem veure 'La bona persona de Sezuan' al TNC, amb direcció d'Oriol Broggi, que deu voler foragitar els seus fantasmes... I és que diuen que el fracàs més sonat de l'era Belbel al teatre de les Glòries va ser 'El cercle de guix caucasià', de Brecht i direcció de Broggi. I això que tenia Anna Lizaran com a protagonista. Ara, gaudirà de Clara Segura i de Joan Carreras.