Les paraules dels altres

El protagonista d'aquesta història entra en escena suat, amb una escala de mà i una motxilla plena de vidre. No sabem si és un rodamon, un operari o un boig. Planta l'escala al mig de l'escenari i comença a parlar de cara al públic, però aviat sabrem que no conversa amb nosaltres, sinó amb un amic. O, millor dit: un ex amic.

Roger Torns és l'autor i l'intèrpret únic d'aquest monòleg descarnat sobre la condició masculina i l'amistat. Fora d'aquí, és un dramaturg força solvent i un actor bregat, fundador de la companyia Produït per H.I.I.I.T, la qual ens ha ofert peces de primera com 'Hàbitat [Doble penetració]', 'La meva violència' i 'Fantàstic funeral festiu', entre d'altres. 'Les paraules dels altres' és un projecte de risc, perquè està sol davant del perill i, llevat de la direcció, a càrrec de Laia Alberch, s'ho juga tot posant-hi el cos i la lletra.

Aneu a conèixer-lo, no us en penedireu

D'entrada, la història és desconcertant i Torns té el saber fer de canviar de rumb quan el veiem venir. La peça mai no va en línia recta, sinó que pren dreceres, camins inesperats, fins i tot ocults, sap jugar amb el subtext i fer-lo aflorar quan li convé. Com a actor, domina l'espai i trenca la quarta paret quan li convé, quan ha d'agafar el públic de la mà perquè el segueixi.
Més enllà del tema o dels temes que tracta, cosa remarcable, però mai el que més, 'Les paraules dels altres' és una obra de caire beckettià, on és tan important el que no es diu com el que es verbalitza. Perquè Torns podria ser Vladímir, Estragó, Clov o Hamm, un personatge que salta el mur d'un cementiri per passar comptes amb un amic mort, o un jove envellit massa d'hora que s'asseu a l'ombra d'un arbre i empudega l'ambient d'invectives sense ser capaç de fer res.

El que necessita, realment, aquest personatge és que el conegueu, que hi parleu, que li digueu que és un covard o que li poseu l'espatlla perquè plori amb vosaltres. Aneu a conèixer-lo, no us en penedireu.