No hi ha dubte que l'autoficció teatral està de moda. I que cada dia s'obren nous camins al respecte. Des de 'La gavina' d'Àlex Rigola on els intèrprets feien servir Txékhov com a excusa per parlar d'ells i de l'ofici, fins al 'By heart' de Tiago Rodrigues, en què l'autor i director parlava de la seva àvia per referir-se a la poesia perseguida del segle XX. 'Les penes del jove Werther', de Miquel Mas Fiol, segueix aquesta veta, aquest cop amb el personatge de Goethe com a víctima.
Salvatierra s'hi deixa la pell, en aquest espectacle
Se'n diu poc o res del Werther romàntic al Tantarantana. I ho acabarem sabent tot d'una actriu, Mel Salvatierra, que es presenta a un càsting per fer un personatge i que acabarà convertint tot el procés de creació en material per a la peça. Els seus neguits, aspiracions, frustracions, desigs, la seva ira... en són l'eix vertebrador. Que es concreten en: l'odi cap al seu ex, el poeta Pablo, l'amor cap als avis de Badia del Vallès, les ganes que té de viure a Sarrià, la fúria envers el director, la passió cap a Ana Belén, amb qui va compartir escena a 'Eva contra Eva'... Un reguitzell de vivències, sovint penoses, que són el prototip de l'artista contemporani vingut de baix i que busca ascendir.
El problema de l'obra és que triga molt a concretar-se. Fins a l'escena en què l'actriu exposa els seus objectius vitals, n'hi ha unes quantes sense gaire gràcia ni sentit. I no és fins que es rebel·la contra la tirania del director que veiem alguna cosa diferent, més enllà d'una noia que es despulla en escena. Hi ha mala bava i sàtira, aquí. Tanmateix, Salvatierra s'hi deixa la pell, en aquest espectacle. I Mas Fiol demostra que té personalitat. No és fàcil riure't de tu mateix quan comences.
No et perdis la llista de les obres recomanades que hi ha a la cartellera ara mateix, ni la dels millors musicals, ni tampoc la de les estrenes de teatre i dansa d'aquest mes.