Les quatre espases de 'Scaramouche'

Posar-se en la pell de Blanca en l’última producció de 'Mar i cel' li va canviar la vida, assegura aquesta jove i bella gallega que es troba cada vegada més segura parlant i actuant en català. Diu que encara no la paren pel carrer per felicitar-la, però em fa l’efecte que quan la vegin dins el cos d’Olympia, mai més no podrà anar sola. Aquí, ens explica, és una noia noble, però de pares sense diners, que l’obliguen a casar-se amb el dolent de la pel·li, el marquès de l’Echalonne. “Té un punt rebel, una vena revolucionària i tocs còmics”, indica. Al davant, té la partitura de Guinovart, “d’una gran bellesa”, exclama. La veurem agafar l’espasa i defensar-se, ben bé com una dona d’ara. Per cert, en Bozzo li va fer mirar 'Gru 2' per buscar la inspiració...

Tot i que té una cara de bon jan que enamora les tietes, l’Ivan és el brivall de la peça. Jugarà la figura del seductor per fer veure al públic que és més Luke Skywalker que Darth Vader. Té ínfules de Joker, tot i que ens avisa que és més sibil·lí que l’enemic de Batman. Encarnar el dolent, per a un actor, sempre és un caramelet i ell ho sap, encara que quan va fer el càsting no pensava en el marquès de l’Echalonne. “És el personatge més complex de la funció: té certs desequilibris a tots els nivells i topa amb el sentit de la història per dur a escena els actes més cruels”, dispara. Brandarà l’espasa tota l’estona, i això que no l’havia feta servit mai.

Per a molts, és l’actor de moda. Potser el cantant més ben preparat de la seva generació. No debades, ha aconseguit aixecar una companyia d’èxit internacional com Dei Furbi amb una manera de veure el teatre musical, amb trets de la Commedia dell’Arte, que té molt a veure amb 'Scaramouche'. El mateix Bozzo li va dir que ell en sabia més! Fins i tot havia tingut el mateix mestre d’esgrima que ha contractat Dagoll Dagom, Jesús Esperanza. Lluita amb l’espasa des de l’Institut del Teatre! “Les màscares, l’ús de molts llenguatges, portar l’actor al límit, l’exigència física, s’assemblen molt al que hem fet amb Dei Furbi”, diu. A 'Scaramouche' és una mena de Zorro de la Revolució Francesa, un home fet a si mateix el poder del qual és “la rialla”. “Amb l’espasa se’n riu dels poderosos perquè és millor que ells”, avisa. Compte, però, que hi haurà molts emmascarats durant la funció. Són la resistència!

Fa dos anys, la Mireia competia amb 'Mar i cel' des de 'Sister act', i ara ha canviat de barri –del Tivoli al Victòria– per donar cos a Camila, una actriu de Commedia dell’Arte que emigra a França per trobar l’èxit. Té les idees clares i vol triomfar. Ella, que ha treballat amb Sam Mendes a Londres a 'Charlie i la fàbrica de xocolata', que ha fet carrera a Madrid, no ha trobat cap diferència entre Dagoll Dagom i els grans del gènere europeus. La mateixa exigència, la mateixa disciplina... Això sí, s’ha hagut de posar les piles amb el català. És la primera vegada que pareix una peça des del minut u. I no cal dir que li encanta el seu paper i, més encara, per com són les dones de 'Scaramouche', “dones fortes, amb caràcter, avançades a la seva època, valentes, que no són només dones mones”.