Autor: José Sanchis Sinisterra. Adaptació literària de l'obra oroginal d'Anton Txèkhov. Director: Raimon Molins. Amb: Matilda Espluga, Patrícia Mendoza, Mireia Trias.
Quan Daniel Veronese es va interessar per Les tres germanes de Txékhov el resultat es va titular Un hombre que se ahoga. Jose Sanchis Sinisterra ha optat per mantenir el títol original. Només ha afegit una lleu obvietat: "Deconstructing Txèkhov". L'encàrrec de la Sala Atrium es plasma en un espai dedicat a la metàfora del temps. Una col·lecció de rellotges de pèndol perquè ningú oblidi el corrent profund que recorre l'obra. I en un text que se centra en tres dones que potser estiguin representant l'últim moment de la seva vida que val la pena recordar. El públic és una ombra intuïda per les germanes. A ell es dirigeixen quan delimiten l'estructura del drama amb la precisió desdramatitzadora d'un apuntador. Un públic a qui després menyspreen per seguir amb la seva cerimònia íntima des d'un angle invisible. Fora de quadre. L'experiment funciona perquè Txékhov sona amb sorprenent familiaritat, com si l'espectador estigués convidat a compartir records i només queda l'essencial, els diàlegs i escenes que realment mereixen sobreviure al desgast del temps.