“Les mitges tintes són la mort del teatre”, diu Andreu Benito quan 'L'home de teatre' està encara arrencant. Ell és un actor tirànic, que ha fet parada i fonda en un lloc petit, que no està a l'altura de la seva grandesa. Ve d'actuar a llocs importants. L'acompanyen esposa i fills, als quals menysprearà fins a les últimes conseqüències. El protagonista d'aquesta obra de Thomas Bernhard és un home engolit per la supèrbia. Però que, entre estirabot i estirabot, en diu alguna que no es troba gaire lluny de la realitat, a l'Àustria de 1984, quan es va posar de llarg el text, i a la Catalunya de 2023.
La tria d'Àlex Rigola d'aquesta peça cèlebre de Bernhard per estrenar oficialment el seu Heartbreak Hotel no és casual. No està per mitges tintes, el director barceloní. I 'L'home de teatre' li serveix per plantejar una mena de manifest sobre com ha de ser el teatre, segons el seu punt de vista: proper, sincer, directe. Benito, repenjat a la paret, gairebé sense bellugar-se, és un Bruscon extraordinari.
Rigola planteja una mena de manifest sobre com ha de ser el teatre
El 2022, a la Biblioteca de Catalunya, l'actor donava vida a 'Orgull' a un home devastat per una història personal complexa, assegut en una butaca i seguint les paraules de Dostoievski. Aquí, tot just li cal alçar la barbeta i ser un text que el travessa com si fos seu. No es diu Bruscon, sinó Andreu Benito, i això fa que tot ens ressoni més a prop, a banda de posar a prova l'intèrpret i el joc de la interpretació.
Rigola ha portat fins a casa seva el text original de Bernhard, ha llimat una mica els comentaris misògins del protagonista i ha canviat llocs i dates, la festa de la salsitxa per una botifarrada, a banda d'incloure les biografies personals del repartiment (Benito, Àlex Fons i Marwan Sabri). Tot això fa que 'L'home de teatre' sigui més viu que mai, perquè el que deia Bernhard a través de Bruscon fa 40 anys, com el que manifestava l'Ivànov de Txékhov fa més d'un segle, no ha canviat gaire: l'enorme distància entre l'artista pur i el poder, entre la recerca de l'excel·lència i la mediocritat quotidiana. Fins i tot si ho diu un home detestable.
No et perdis la llista de les obres recomanades que hi ha a la cartellera ara mateix, ni la dels millors musicals, ni tampoc la de les estrenes de teatre i dansa d'aquest mes.