A 'L'hora blava' hi ha evidents rastres d'anteriors obres de Laura Mihon: els estralls que un sistema de poder produeix en la vida dels individus ('Una casa a l'est'); el misteri que impregna de foscor certs personatges ('Quan acabi la nit'). El text que ara ocupa el Tantarantana submergeix aquestes referències en una atmosfera apocalíptica. Dos personatges que oculten molt més que el que mostren, forçats a conviure en una illa allunyada d'un món que sembla sumit en una amenaçant crisi. Dos prototips de soledat que funcionen amb la densitat callada d'un personatge de Lars von Trier quan es proposa retratar la fi de la civilització. O Joseph Conrad quan s'endinsa en la bogeria.
Rols assumits per Adrià Olay (el fanaler eremita i misantrop) i Pau Sastre (el biòleg intrús, amb una missió secreta), dos actors habituals del Col·lectiu La Santa. Potser a la funció li manca certa parsimònia en el ritme, com si caminés alentida. S'entén que Mohin ha volgut deixar que respirin els silencis, tot i que no es percebi sempre que en aquest aire s'hi arreceren els interrogants latents.
Dramatúrgia i direcció: Laura Mihon. Intèrprets: Adrià Olay, Pau Sastre.