La ratxa de Victòria Szpunberg és remarcable. En dos anys, ha estrenat tres peces memorables, l'última de les quals, 'L'imperatiu categòric', ha aterrat al Lliure amb dos intèrprets, Àgata Roca i Xavi Sáez, que defensen amb dents i ungles un muntatge complex que parteix de l'experiència de l'autora a l'hora de buscar pis a Barcelona, un drama, però que sap elevar-se per sobre de la situació i oferir-nos tocs de comèdia àcida, molt britànica, que converteix l'obra en una funció deliciosa, de primeríssim nivell.
A 'El pes d'un cos' (TNC, 2022), Szpunberg ja es fixava en una dona madura i sola que ha de fer front a la pèrdua del pare. Hi afegia elements metateatrals, música i atorgava tot el protagonisme a una actriu, Laia Marull, que sabia com carregar amb tot plegat, una soledat simfònica. Aquí, pare absent i acabada de separar, Roca encarna una professora de filosofia que té quinze dies per abandonar el pis que fa més d'una dècada que habita, comprat per un fons voltor. Voreja la cinquantena i no té ni feina fixa. Els homes, tots amb la pell de Sáez, són uns cafres que se'n riuen d'ella i volen aprofitar-se de la seva aparent feblesa.
Una funció que connecta amb el nostre temps com una galtada després d'una borratxera
La dificultat del muntatge passa per trencar la quarta paret i portar els personatges per diferents escenaris on la protagonista intenta sortir-se'n tan bé com pot. Perdrà el cap, però la seva invisibilitat és tan gran que ni quan cometi un acte atroç li faran cas. Aquí és on Szpunberg esmola l'enginy i dobla l'aposta. Inversemblant?
Coses més estranyes hem vist a les notícies: ja res no ens sorprèn. Per això l'autora i directora juga amb la veritat i, com en un conte kafkià, referent de la seva protagonista, fa passar un viacrucis narcòtic a l'espectador que queda embadalit davant d'un Sáez que interpreta mitja dotzena de personatges i una Roca que va caient en l'abisme així que passen les escenes, cada cop una mica més avall.
L'aplom de Roca i el fregolisme inèdit de Sáez ens regalen una funció que connecta amb el nostre temps com una galtada després d'una borratxera. És brillant.
No et perdis la llista de les obres recomanades que hi ha a la cartellera ara mateix i recorda que el 16 de març és un dia molt important per als teatres catalans: no deixarem Cap Butaca Buida!