'El cielo es infinito...pero un poco estrecho' parla del nostre drama diari, de la realitat i de la gràcia amb què ens prenem les coses. A través del filtre de Pedro Reyes, humorista, actor, escriptor i productor amb més de vint anys d'experiència sobre l'escenari, tota l'estretor que pugui tenir el cel es veu eclipsada per l'abast infinit del seu discurs. Només cal veure com conclou una frase en què començava parlant del seu espectacle: "Partint del fet que nosaltres restem en peu mentre aquest asteroide continua girant...És tot tan estrany!".
Al cap i a la fí, l'art pretén explicar el món a partir d'exemples micro. Quins exemples prens, tu? "La comunicació, l'home, els nens, els passatges bíblics, la política. Però en el fons tot són excuses. L'humor inclòs", diu ell. Una excusa per intentar canviar el món, potser? "I ara! El món és massa antic per canviar, i el problema de l'home és que és com és: egoista. Els finals feliços són un invent, però una vegada conscients d'això podem intentar que l'existència sigui més agradable". Com? "Amb amor i humor, les nostres armes".
Tot seguit, a Reyes li dóna per parlar d'un percentatge altíssim d'energia invisible que hi ha al món, i que espera a ser utilitzada per algú. Potser ell la fa servir com a matèria primera per als seus espectacles, o és la seva manera de definir l'humor.
Sovint el seu nom s'ha associat a l'absurd. "Pedro Reyes, indiscutible rei de l'humor absurd", diuen els titulars. "Jo diria que no ho és d'absurd el meu humor. Si volgués fer un espectacle d'autèntic humor absurd, posaria sobre l'escenari una bola gelatinosa de colors i la faria explotar en acabar la funció!", riu. Tot i així, quan fa un temps li van preguntar què volia ser de gran va respondre, seriós: "Pastor Alemany!". En aparença absurda, la seva resposta tenia tot el sentit del món. Ha de ser un luxe pasturar pels camps d'Alemanya", diu. Tampoc és absurd, doncs, pensar que entre un filòsof i un humorista no hi ha una distància abismal.