Autor: Gustave Flaubert. Director: Ángel Alonso. Amb: Belén Fabra.
La fascinació que Emma ha exercit durant anys té a veure a com Flaubert va situat el desig de la dona al mateix nivell del de l’home en una reivindicació de gènere amb la qual moltes dones s’han sentit identificades. Una fascinació diria que no tan vigent entre nosaltres en un fulletó que explica les passions amoroses d’una dona que persegueix el seu mite d’infantesa i viu presonera en un matrimoni sense passió.
No és fàcil traslladar l’ànima d’Emma Bovary a un monòleg d’una hora, però entenem que la versió d’Àngel Alonso sintetitza molt adequadament la seva peripècia vital i incideix en la reivindicació femenina que és deriva en un relat que, llegit, té alguna cosa de partitura vocal. Una música que no van trobar del tot afinada per Alonso, també director, en una Belén Fabra amb presència i bon moviment i magníficament vestida per Ramon Ivars, però amb un fraseig un pèl monòton, sobretot en els primers vint minuts.