Encara que el focus caigui sovint sobre els dos amants del musical, Blanca (Alèxia Pascual) i Saïd (Jordi Garreta), 'Mar i cel' és un espectacle molt coral, on cal un bon repartiment i on tothom té alguna cosa a dir durant les prop de tres hores de funció. La parella és central, però sense un bon Idriss (Berta Luna), un bon Ferran (Eloi Gómez), una bona Teresa (Clara Renom), una bona Maria (Candela Díaz), un bon Hassèn (Albert Gràcia) i un bon Joanot (Abel García) és impossible que l'espectacle s'enlairi.
I no sé si és perquè recordava força el muntatge de 2014 que en l'últim 'Mar i cel' he trobat que lluïen més els secundaris que els personatges principals. No és que tinguem una Blanca i un Saïd inferiors als anteriors en general, però sí que crec que Roger Berruezo i Ana San Martín, pel que fa a la veu i la interpretació, ens portaven a un altre lloc. I és que la magnífica partitura d'Albert Guinovart és intricada.
"Guimerà va voler escriure un 'Romeu i Julieta' en alta mar i li va sortir rodó"
"El muntatge sembla nou i d'això se'n poden vantar poques obres estrenades al segle XXI"
Amb Joan Lluís Bozzo retirat, Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel han agafat les regnes de la direcció del musical. El 2014, Bozzo ja va incorporar les projeccions marítimes. I el muntatge ha quedat com fa deu anys. Sembla nou i d'això se'n poden vantar poques obres estrenades en el que portem del segle XXI. I tot plegat és d'una gosadia extraordinària. Que el bis final el protagonitzi el vaixell mentre sona l''Himne dels pirates', part integrant del cançoner popular al nivell del 'Virolai', ja denota com 'Mar i cel' ha impactat almenys tres generacions de catalans.
No et perdis la llista de les obres recomanades i dels millors musicals que hi ha a la cartellera ara mateix.
