Marie, la Roja
Foto: David Ruano / TNC | Marie, la Roja

Ressenya

Marie, la roja

3 de 5 estrelles
Carlota Olcina i un cor de dones fantàstic recuperen una obra de gran vàlua de Rosa Maria Arquimbau
  • Teatre
  • Teatre Nacional de Catalunya, Fort Pienc
  • Crítica de Time Out
Andreu Gomila
Publicitat

Time Out diu

En una presó de dones de París, el 1936, hi entra un element revolucionari. L'acusen d'agredir un policia. Les seves companyes se la miren amb suspicàcia. A la nit, mentre ballen, ella escolta discursos polítics. Un dels guàrdies, en Jacques (Borja Espinosa), la vol per a ell, però ella, Marie (Carlota Olcina), li deixa clar que no la posseirà ni en somnis.

Rosa Maria Arquimbau va estrenar Maria, la roja a l'actual Poliorama en plena Guerra Civil, el 1938. Una obra molt política, avançada a la seva època, com ho va ser l'autora. I després d'anys de lectures, d'edicions, de temptejos, el TNC s'ha decidit a portar a escena una de les anomenades “pioneres”, amb direcció d'Ester Villamor. La proposta és totalment contemporània, amb un grup d'actrius de primera (Mercè Arànega, Tai Fati, Meritxell Huertas, Antònia Jaume, Alba Montaño, Martina Roura) capitanejades per una Olcina que sap molt bé què fa.

La proposta és totalment contemporània, amb un grup d'actrius de primera

Així i tot, el resultat és més aviat agredolç. Per una simple qüestió d'anacronismes. Tenim clar que som al 1936: se'ns mostra un moment íntim entre dues companyies de cel·la, Marie i Yvonne (Martina Roura), i en un dels cantons de l'enregistrament hi veiem la data. Moments abans, però, en un moment d'esbarjo, miren la tele. Marie està atenta al que podria ser un discurs d'Angela Davies. Les seves companyes ballen ritmes urbans. Pot haver passar això el 1936? Aleshores, ni la tele ni la música urbana havia arribat a les presons.

La qüestió és que el muntatge de Villamor és més aviat naturalista: el vestuari, la interpretació, l'escenografia... Hi ha moltes coses que ens remeten als anys 30 del segle passat. Per què, doncs, teles i sons contemporanis?

I més quan el text d'Arquimbau ho té per ser vigent gairebé un segle després de la seva estrena. El que reclama Marie, el que vol, la dignitat que exigeix, és la mateixa que demanen moltes dones avui dia, les quals encara confien en els Jacques de torn, en la possibilitat d'un canvi, una evolució, amb l'amor com a motor.

El 22 de març participa a Cap Butaca Buida, la gran festa del teatre de Catalunya. I no et perdis la llista de les obres recomanades que hi ha a la cartellera ara mateix.

Detalls

Adreça
Teatre Nacional de Catalunya
Pl. de les Arts, 1
Barcelona
08013
Transport
Glòries (M: L1), Monumental (M: L2)
Preu
13-26 €

Dates i hores

Publicitat
També t'agradarà
També t'agradarà