Mercè Arànega, una pobra dona

Margie Walsh és una dona maltractada. Té més de 50 anys, no té feina, té una filla minusvàlida i viu a Southie, un dels pitjors barris de Boston. Mercè Arànega, que és qui li dóna vida, és més directa: "És una dona a qui tot li va de cul". Quan comença Bona gent, l'acaben de fer fora dels magatzems on treballa, una mena de tot a 1 € nord-americà. "La despatxen perquè arriba tard. I per què arriba tard? Perquè no pot deixar la filla sola". Un desastre total, vaja, que intentarà solucionar quan un antic xicot de l'adolescència li torna a passar pel davant. Un home, Mike (Àlex Casanovas), que va sortir del barri i és ara un metge reputat. I a qui ella intentarà ensarronar, almenys aparentment.

Quan li diem a Arànega que la Margie és una manipuladora, s'emprenya. "És manipuladora perquè veu que s'estan enfontent d'ella. El que és és molt llesta", rebla. Queda clar que l'actriu s'ha fet ben seu el paper. No té la mala sort de la Margie, però s'ha passat quatre mesos sense treballar i cobra la meitat que fa uns anys, causa directa de la crisi.

Si es pensen que estem davant d'una tragèdia de dimensions gregues, una Medea, per exemple, s'equivoquen. Perquè riuran de valent. No els farà cap gràcia el que li passa a la Margie, però riuran molt pel com, per com ho explica David Lindsay-Abaire, l'autor, i pel ritme endimoniat de la funció. No debades estem davant de la peça que ha rellevat Agost en el rànquing de grans èxits del teatre nord-americà del moment. I el paper de la Margie és clau: es passa tota la funció en escena, com la Violet d'Agost, i és qui marca el pas.

Arànega va triar fer de Margie davant d'altres dues propostes de pes: "Quan vaig llegir el text vaig pensar que era molt difícil, que no sabia com es feia i que a la meva edat, amb tants anys de feina a l'esquena, si no tens aquesta mena de motivació...".  Passar del plor al riure en un microsegon és potser el repte més difícil d'un actor. I la Margie ha de fer això.  "Has d'estar tota l'estona en l'equilibri perfecte entre ser molt de veritat i mantenir un ritme i un to de comèdia. Això està escrit per riure", apunta l'actriu.

No cal dir que a ella li ha encantat el repte. "Exercicis de gimnàstica actoral, no te'n cau un cada dia. I volia treballar, evidentment, amb el Daniel Veronese", deixa anar Arànega. El director argentí firma la posada en escena al Goya Codorniu de Bona gent, i és la segona obra que dirigeix en català de la seva carrera. La primera va ser el brillant Qui té por de Virginia Woolf? de la temporada passada. Repetir èxit no serà difícil.