Mónica López

Ella ho nega, però potser Mónica López s'està convertint en la Liv Ullmann catalana. Ara fa d'Elisabeth a l'adaptació del Persona de Bergman que ha fet Magda Puyo. Fa uns anys va protagonitzar Escenes d'un matrimoni. 

L'ets, la Liv Ullmann catalana?
Ja m'agradaria... Fer Persona i Escenes d'un matrimoni ha estat una casualitat.

O no. Potser ets l'actriu que més s'hi acosta.
Tinc sang alemanya, i potser suequejo una mica.

Què aportes al personatge?
No ho sé. Bergman és molt llest i quan parla de la identitat posa en escena dos personatges, un dels quals és una actriu, i una altra que és una infermera, que representa que és una persona normal. Què vol dir 'normal'? Què vol dir 'actriu'? Bergman enfronta aquests dos personatges, un dels quals ha tingut una crisi d'identitat, i provoca que hi hagi un canvi de rols, cosa que ens ve a dir que tots som iguals.

Quan interpretes el personatge d'una actriu, ¿no fas una mica de tu mateixa?
No tinc res a veure amb l'Elisabeth. I tot, alhora... Ella deixa de parlar per deixar de mentir, perquè no suporta més el pes de la vida burgesa, el paper de dona, de mare, d'actriu. I deixa de parlar per deixar de mentir. No suporta més la falsificació d'un gest, de la paraula. I pren aquesta decisió, també, perquè s'ho pot permetre.

¿Bergman representa algun repte especial?
La profunditat. En un món on l'art s'ha convertit en oci, cal aprofundir en les coses, no quedar-se en la superfície. Això és molt difícil a la vida i pujar-ho a un escenari, més.

Bergman és la profunditat de la quotidianitat.
La rutina que s'estableix entre Alma i Elisabeth els porta a un nivell d'intimitat que provoca la gran ruptura.

No feu la pel·lícula, oi?
No és el punt de partida. Partim del text que va escriure quan estava ingressat a l'hospital. La pel·lícula canvia moltes coses que va escriure abans. És molt precís en les acotacions del text. I hem estat obedients.

¿I on queda el llenguatge metafòric de Persona?
Hem fet alguna cosa d'imatge, de música, però no podem aspirar mai a assemblar-nos a la pel·lícula.

¿Tens ganes de fer més espectacles com el Brossalobrossotdebrossat de Carles Santos?
I tant. Amb el Santos hi treballaria sempre. Perquè deixes de pensar, deixes de ser tu mateix i formes part de la seva partitura, del que té ell al cap.