Montag 451

El 1986 Ray Bradbury va publicar la versió teatral de 'Fahrenheit 451', escrita tres dècades abans. Xavi Álvarez i Dionisio Sánchez han optat per tornar a la novel·la per la seva adaptació: 'Montag 451'. La presència d'un Guy (Guillem) Montag de 80 anys (Carles Arquimbau) ens fa pensar que l'obra intenta respondre a la pregunta recurrent del "¿què va ser de...?", com la continuació de 'Casa de nines' de Lucas Hnath. Però el que el públic rep és una reconstrucció escènica de el llibre. Un exhaustiu flashback. Els intents de l'ancià personatge per refer la seva malmesa memòria, tocada pels estralls de la demència senil, natural o induïda.

Si el passat és 'Fahrenheit 451', el futur dels autors és un interrogant. Montag no és l'únic personatge que torna a un present dramàtic que sembla haver substituït la distopia de Bradbury per la d'Aldous Huxley de 'Un món feliç'. També podria ser una picada d'ullet a 'Algú va volar sobre el niu de l'cucut' o 'La taronja mecànica'. Fins i tot una farsa política amb candidats "constitucionalistes" prefabricats. Batibull benintencionat que no desenvolupa cap dels nous fronts narratius que proposa, qüestionant a més el final de la novel·la sense explicar com han arribat al seu futur alternatiu.