Els 5 motius pels quals has de veure 'Yerma' al Lliure

Fins al 16 de desembre, gaudiu de la intensitat d'aquest text de Federico García Lorca dirigit per Juan Carlos Martel Bayod i amb un repartiment i equip artístic esplèndid
Yerma
Foto: Sílvia Poch
Time Out en col·laboració amb Teatre Lliure
Publicitat
Viviu una oportunitat teatral única! Per primera vegada en la història del Teatre Lliure, pujarà a l'escenari una producció pròpia sobre una obra de Lorca amb una adaptació del clàssic 'Yerma' en mans del director Juan Carlos Martel. Fins al 16 de desembre, aquesta tragèdia d'una dona que no aconsegueix ser mare envairà de sensibilitat, empatia i impotència una sala Fabià Puigserver de Montjuïc que també serà testimoni d'una altra fita històrica: la primera vegada que l'actriu María Hervás actuï a la ciutat. Sota el paper de la protagonista Yerma, l'actriu donarà vida a aquesta dona que, com altres protagonistes de Lorca, viu sota la pressió social d’un entorn que fa indispensable la maternitat en una dona casada. Aquesta producció nova i atrevida s'acompanya d'un equip artístic excel·lent que va des d'un repartiment estrella amb noms com Joan Amargós, María Hervás, David Menéndez, Bàrbara Mestanza, Isabel Rocatti, Yolanda Sey i Camila Viyuela, a un espai escènic de l’artista visual Frederic Amat, música original de Raül Refree i l’assessoria en moviment de la ballarina Lali Ayguadé, entre d’altres. Tots junts han ideat i creat una experiència teatral única per viure, reviure, descobrir o redescobrir aquest clàssic de l'autor i retre homenatge a les seves paraules. Per saber més sobre aquesta nova proposta del Teatre Lliure, hem parlat amb el seu director Juan Carlos Martel Bayod i ens ha donat molts motius per anar-la a veure-la. Aquí us en deixem els cinc principals i ja en podeu aconseguir les entrades!

1. Una protagonista excepcional

Interpretar a Yerma no és una tasca difícil i trobar-ne l'actriu ideal és un risc que Juan Carlos Martel Bayod va saber prendre amb èxit. L'estat febril, el respecte cap al teatre i la valentia de María Hervás va fer que el director l'escollís com a protagonista principal. La seva actuació està a l'altura de les paraules de Lorca i sap perfectament com posar-nos la pell de gallina quan menys ens ho esperem, sigui amb la seva capacitat de temperar l'emoció com el seu timbre de veu. Per un personatge com Yerma −explica el director−,Hervás és clau per la seva càrrega ideològica forta i capacitat creadora poderosa: trets que aporten un posicionament conscient d’ensorrar un poder i un sistema.

2. Una història que emociona

L'obra es basa en el poema tràgic en tres actes del mateix nom en què Lorca ens mostra el conflicte intern d’una dona, la Yerma, que no aconsegueix ser mare. Com explica Juan Carlos Martel Bayod, viu aquesta frustració en un entorn que fa indispensable la maternitat en una dona casada, les principals funcions de la qual són la casa i els fills. I dins seu, l’instint maternal lluita contra la repressió i l’obligació imposada. En les mateixes paraules de Lorca, 'a través de la línia morta de la infecunditat, el poema viu de la fecunditat'. I és, precisament, per aquest motiu que la trama de la història va molt més enllà del paper de la dona i la maternitat. És un text que, alhora, apel·la a qualsevol persona a qui se li impedeix sentir-se realitzada creativament perquè hi ha tot un entorn que la bloqueja. En el cas de 'Yerma', concretament, la impossibilitat de tenir fills sense trair la teva honra o fins a quin punt aquesta et fa ensorrar els teus millors propòsits. És, en definitiva, un missatge a la lluita pels nostres drets sigui com sigui, en contra de la voluntat que imposi qualsevol altra persona... tot i que, al final, et quedis sol, però segur.

3. Una posada en escena farcida de talent

El compositor Raül Refree i la coreògrafa Lali Ayguadé han treballat plegats per posar música i moviment a l'obra i el resultat ha estat un maridatge preciós, una suma de talents que, en el cas de la música i el moviment, casaven a la perfecció en tots aquells moments corals que l’obra necessita per esdevenir tragèdia. Música popular, de tradició i un ingredient que és el buit, amb cap timbre que no sigui el cos o objectes que hi ha a l’escenari. Com explica el seu director, tant Refree com Ayguadé han entès l’obra des del silenci i el resultat és exponencial i creixent durant tota la peça. Us emocionareu acte a acte! I això no és tot el que trobareu sobre l'escenari, perquè Frederic Amat, un lorquià de cap a peus, s'ha encarregat de l'espai escènic: un element indispensable per una obra carregada de simbolismes, des de l'aigua a la llet, passant per les flors o la sorra. És per aquest motiu que l'escenari és un espai que vela i revela on l’espectador és poble mira espiant i projectant-se com en un somni. És capaç d'apropar l’espectador a la peça i permet que la paraula en sigui la protagonista.

4. Un Lorca propi al Lliure... per primera vegada!

Tenir la responsabilitat de dirigir la primera producció pròpia del Lliure sobre una obra de Lorca és una responsabilitat gegant, això sí, volguda i entomada de manera natural, segons confessa Juan Carlos Martel Bayod. Potser us estareu preguntant què diferencia aquesta producció de la resta, sent 'Yerma' una de les obres més populars de l'autor i una de les més representades. Doncs només cal mirar l'equip que hi ha treballat: persones d’edats que van dels 24 als 70 anys que han fet que la producció travessi generacionalment i que a la vegada tingui una contemporaneïtat en tot allò que escoltem i veiem. Per descomptat, un dels seus elements clau és la interpretació profunda d'una Yerma sota la pell de María Hervás i una companyia que ha sabut incorporar tots els elements indispensables i simbolismes d'aquesta obra, barrejats amb una proposta musical i coreogràfica treballada al detall i amb molt d'amor.

5. Uns missatges molt lorquians

No és la primera vegada que la pressió social sobre la dona protagonitza una peça de l'autor; és un tema recurrent en Lorca i és present en la seva trilogia rural, juntament amb 'Bodas de sangre' i 'La casa de Bernarda Alba'. Aquesta trilogia rural és tot un pack de simbolismes de la natura, de metàfores que es converteixen en poesia, de retrats d'una Espanya fosca, de silencis de la societat i d'una dona que representa l'expressió màxima d'esperança. En relació amb allò que li passa a la dona de Lorca, a 'Yerma' i, concretament, a la 'Yerma' del Lliure, veurem personatges que tenen un paper important i una posició concreta sobre la trama i com evoluciona. Parlem d'amics de la infància, amigues, marits i d'altres personatges que estan interpretats per noms com Joan Amargós, David Menéndez, Bàrbara Mestanza i companyia i cadascun d'ells aporten una gran sensibilitat a l'obra. Es tracta d'un repartiment que, com explica el director, ha sabut llegut Lorca i acostar-lo a la seva realitat, el seu cos, veu i fins i tot visió del món actual. Com el mateix públic, viuen, riuen i sobreviuen i, com la societat, hi ha qui serà feliç en la ignorància i hi ha qui, com Yerma, voldrà saber i conèixer, no obstant, la decepció del saber.
Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat