La versió de Carme Portaceli, Michael de Cock i Anna M. Ricart de 'Mrs Dalloway' de Virginia Woolf converteix els soliloquis de Clarissa Dalloway i Septimus Smith –per simplificar el torrent de pensaments de la novel·la– en un gran i coral retaule que a vegades respira a l'uníson amb el text literari i altres persegueix el seu propi alè per crear nous missatges més o menys latents en l'original. Així, desapareix el veterà de guerra Smith per transformar-se en Angélica: personatge que fusiona a Woolf amb la Rhoda de 'Les ones'. O blanquegen la complexa personalitat de Doris Killman, la professora d'història que competeix amb Dalloway pel domini afectiu i moral de la filla. Aposta dramatúrgica per les pròpies tesis de partida que recorda la jugada de 'Jane Eyre' duta a terme pel mateix equip.
Potser el més destacat d'aquest muntatge és la lliçó interpretativa de Blanca Portillo (Mrs Dalloway). Un treball que va de menys a més –excel·lent seu discurs als convidats enmig de la platea–, i que té l'efecte col·lateral no desitjat de posar de manifest la gran bretxa entre la seva solidesa interpretativa i la de la resta del repartiment, en un muntatge que cau en algun gest grandiloqüent dels seus recursos de producció.
Autoria: Virginia Woolf. Direcció: Carme Portaceli. Versió: Michael De Cock, Anna Maria Ricart i Carme Portaceli. Amb: Jimmy Castro, Jordi Collet, Inma Cuevas, Nelson Dante, Gabriela Flores, Zaira Montes, Blanca Portillo i Raquel Varela.