La tasca d'adaptar al teatre 'Napalm al cor' no era fàcil. Sobretot perquè es tracta d'una novel·la on el que mana és el monòleg interior, on no hi ha diàlegs i està situada en una mena de món distòpic, en un després de terrible. El fons, però, ajuda perquè, al final, el llibre de Pol Guasch parla de l'amor de dos nois que volen deixar enrere la catàstrofe per llaurar-se algun futur. Sense oblidar la poètica, una llengua rica i matisada.
El director, el debutant Guillem Sánchez Garcia, s'agafa a la paraula de Guasch com un clau roent i converteix la novel·la en una sèrie d'intervencions escèniques de quatre actors i actrius solvents (Roser Batalla, Joel Cojal, Marc Domingo i Montse Morillo) que van explicant la història mentre fan coses més o menys simbòliques, en un muntatge totalment frontal. Al principi, la lírica de la novel·la t'atrapa, mentre vas endinsant-te en la història. Però mantenir el to durant gairebé dues hores és complicat. I més quan tens quatre intèrprets que no es relacionen entre ells.
Més que una adaptació, potser el que requeria el 'Napalm al cor' teatral és una versió
El curiós és que la novel·la de Guasch té un ritme molt marcat, de metrònom, amb capítols breus i contundents, molt literaris. En canvi, la funció és força irregular. I podria ser per l'excessiu respecte amb què el director ha rellegit l'obra original. Peca del mateix que 'La plaça del Diamant' de Carlota Subirós: molta literatura i poc teatre. Quan la gràcia del teatre és que pots disposar de diversos personatges vivint en directe la vida.
Més que una adaptació, potser el que requeria el 'Napalm al cor' teatral és una versió. És a dir, agafar la llengua de Guasch, el seu món, els seus personatges i traslladar-los del tot a l'escena. I així podríem saber com parlen els personatges entre ells.
Tanmateix, que algú tan jove com Sánchez Garcia hagi tingut l'oportunitat de provar-se a la Sala Beckett amb un text tan original i reeixit (premi Llibres Anagrama 2021 i èxit de vendes) és una molt bona notícia. Començar així vol dir tenir ambició. I no n'anem sobrats, d'això.
No et perdis la llista de les obres recomanades que hi ha a la cartellera ara mateix, ni la dels millors musicals, ni tampoc la de les estrenes de teatre i dansa d'aquest mes.