Autoria i direcció: Oriol Vila i Raquel Salvador. Intèrprets: Albert Baró, Artur Busquets, Elisabet Casanovas, Adrian Grösser i Albert Salazar.
Què aplaudia el jovent, fins i tot en peus, en acabar la primera funció de la 'reprise' de l’espectacle Paradise al Poliorama? Eren conscients que havien vist una obra amb una vetusta visió masclista de les relacions sexuals? S’havien adonat que els seus esporàdics riures eren reaccions instintives a la paraula gruixuda, a l’exageració gestual descontrolada, a la ‘gràcia’ d’un disminuït que pren el pèl als seus germans, a la ridiculització del travestisme? O potser aplaudien només uns joves intèrprets amb qui havien empatitzat en sèries com 'Merlí' i 'La Riera', amb la seva energia i indubtable simpatia?
Certament que el text i els perfils dels personatges tenen l’altura de mires i l’ambició artística d’una comèdia picant del vell Paral·lel. Certament que les històries són tan banals i amb un punt de sentimentalisme ridícul que les fan lleugeres com un cop d’aire. Certament que la direcció és inexistent i certament que només el personatge narrador, la prostituta Veroshka, assoleix una certa credibilitat i que Elisabet Casanovas en treu profit. Resulta curiós veure aquesta proposta al Poliorama. En un escenari menys emblemàtic, la nostra opinió seria ben segur més benvolent.