De 'Wasted' a 'Paradise' ha passat tota una vida per a Kae Tempest, d'autora emergent a ídol de masses, molts discos, assajos, llibres de poemes, novel·les... D'una història de dol adolescent a reescriure el 'Filoctetes' de Sòfocles, la tragèdia en què es descriu el periple de l'heroi grec per recuperar Helena de Troia. D'una obra sobre l'amistat i les il·lusions perdudes a un mantra alliçonador sobre la guerra i la por.
La qüestió és que Moreno Bernardi va pensar que era una bona idea portar a casa nostra l'obra que Tempest va estrenar al National Theatre londinenc el 2021, amb comentaris més aviat adversos de la crítica britànica. I el cert és que la seva proposta és bona, amb un espai gairebé buit salpebrat amb branques i pedres, un violinista que toca Mahler i Albioni, un vestuari sobri i un elenc de joves actors i actrius dotats per al cant.
El repartiment ho dona tot i aconsegueix certs moments de bellesa
L'equip defensa com pot una obra on tot passa per l'intent de Neoptòlem, fill d'Aquil·les, perquè convenci Filotectes que torni a la guerra. Odisseu li ha manat. Filotectes, amb un mal terrible al peu, dubta de l'emissari i s'hi resisteix, acompanyat per un cor de dones que li dicta les paraules. Ho aconseguirà? La tragèdia clàssica diu que sí. Però Tempest té altres propostes.
L'artista britànica actualitza a mitges l'original amb proclames sobre el món que ens ha tocat viure. I fa que la trama s'allargui massa. Dues hores de funció és un excés. A l'Akadèmia, el repartiment ho dona tot i aconsegueix certs moments de bellesa. Res més.
No et perdis la llista de les obres recomanades que hi ha a la cartellera ara mateix.