Parlem amb... Juan Villoro

L’escriptor mexicà ha publicat llibres tan imprescindibles com '¿Hay vida en la tierra?', 'Efectos personales' o E'l ojo en la nuca'. I ara debuta en el teatre amb una peça deliciosa titulada El filósofo declara, amb Mario Gas i Rosa Renom com a protagonistes.

Què busca un novel·lista quan escriu per al teatre?
L’experiència és molt diferent, pel contacte amb els actors, la forma en què encarnen els personatges i, sobretot, la sensació que tot passa en present. Quan algú llegeix un llibre teu no saps si es va quedar adormit en un passatge o es riu amb una broma.

T’ha sortit un filòsof una mica berlanguià...
El meu filòsof és un neuròtic del temps complet, alguna cosa bastant comú en un ofici que depèn de l’especulació i desenganxa de la realitat. Sempre m’han captivat els curtcircuits entre la raó i els afectes. He vist les persones més intel·ligents tenir reaccions emocionals absurdes. La meva obra tracta d’aquest idiotisme de la intel·ligència.

La disputa intel·lectual és el motor de l’art?
Molts tractats s’han escrit per polemitzar amb altres autors. Què seria de Voltaire sense Rousseau o de Marx sense la necessitat de corregir Hegel o els economistes anglesos? El pensament sol provocar duels, una cosa molt teatral.

T’identifiques amb Pilar, amb la neboda del filòsof?
Sí, la neboda és la representant de l’espectador en l’obra. Com la resta dels espectadors se sorprèn de la negra comèdia de la qual és testimoni. A més, és escriptora i al seu oncle això li sembla d’una banalitat absoluta. El meu pare va ser filòsof, de manera que aquí hi pot haver un element autobiogràfic.

Et fa il·lusió estrenar al Romea?
Molta. El meu pare va néixer a Barcelona, ​​aquí van créixer els meus fills, vaig molt sovint a aquesta ciutat. A més, el Romea és un teatre al qual he anat amb tanta expectativa com al Camp Nou.