L'Artur (Ferran Vilajosana) va deixar una feina estable de comptable per dedicar-se a la seva passió: un pòdcast de 'true crime'. Ha resolt uns quants misteris de la comunitat de veïns i està embravit. La seva companya, la Joana (Júlia Santacana), confia en ell, però no sap quant de temps podran passar amb un sol sou i ella fent més hores que un rellotge a la residència. Però és que l'Artur creu que ha descobert un crim i no pensa deixar-ho córrer així com així. Mentrestant, a casa, passen coses estranyes: un got que es buida sol, un telèfon que apareix de cop i volta...
Així comença 'Passaran coses fantàstiques', la comèdia de ciència-ficció que han escrit i dirigit Jordi Casado i Olivas i Sílvia Navarro i Perramon, un subgènere que costa de trobar i que ells dos s'han atrevit a portar-lo a terme amb traça. Ara mateix, justament, també tenim a la cartellera 'Turisme rural', una peça que conserva un cert parentiu amb aquesta.
La intenció és bona, amb trucs dignes del Mago Pop
Fins aquí, tot perfecte. La intenció és bona, amb trucs dignes del Mago Pop. Però més enllà de l'artifici, de l'Artur que vola i d'altres troballes, aquest és un muntatge que fa curt a nivell dramàtic. Casado i Navarro ens volen explicar, al cap i a la fi, una història sobre la confiança, sobre què estaríem disposats a fer per un altre i fins a quin punt es pot aguantar tot per amor. La màgia ve després, perquè som en un teatre. I la veritat és que li costa molt enlairar-se, a 'Passaran coses fantàstiques'. Només quan pren l'acceleració de l'absurd arriba lluny. Quan torna a aterrar, quan ens vol vendre un missatge, es fon.
Tanmateix, que dos dramaturgs relativament joves hagin gosat aixecar una comèdia de caire brossià i que s'hagin arriscat a ficar-se en aquest jardí ja és un mèrit per ell mateix. Només per això ja val la pena veure-la. Us ho passareu bé i almenys veureu una obra de text diferent.
No et perdis la llista de les obres recomanades que hi ha a la cartellera ara mateix.
