Autora: Angélica Liddell (adaptació de 'La casa de la fuerza'). Direcció: Jessica Walker. Amb: Clémence Caillouel.
Reduir a 55 minuts les quatre hores de 'La casa de la fuerza' d’Angélica Liddell és una feina impossible. Aconseguir el que aconseguia la performer madrilenya en aquell grandiós espectacle que vam veure al Lliure fa cinc anys és, en el cas de Clémence Caillouel, inassolible. Si no llegim la sinopsi, si no haguéssim vist el muntatge original, sortiríem de La Seca amb la sensació de no haver entès res. Més indiferents que estupefactes.
Ens parla una dona deprimida a qui els homes han maltractat? Per què es masturba a través de la webcam? Quin paper juguen les dones assassinades de Ciudad Juárez? Al muntatge de Jessica Walker li sobra intensitat i li falta coherència. Caillouel ho intenta, s’hi deixa la pell. Però la duresa de la vida sovint ens arriba més amb un xiuxiueig que amb un crit.