Edward Petherbridge està content. El dia que el truquem seu tranquil·lament en una cafeteria de Birmingham, l'endemà d'una "gran nit" de 'My perfect mind', l'espectacle que també podrem veure al Teatre Lliure i en el qual, confessa, ens explica la seva vida dalt d'un escenari amb l'excusa del rei Lear. Un dels pocs grans personatge de Shakespeare que no ha interpretat mai i que es troba, de fet, en l'origen d'aquest muntatge: quan l'assajava, el 2007, va patir un vessament cerebral que el va deixar gairebé immòbil. Va oblidar moltes coses, però el paper de Lear no va marxar del seu cap. Petherbridge diu que portar-lo ara a escena és el seu "premi" i admet que avui dia no seria capaç d'encarnar-lo, ja que li caldria una energia que no té.
"Hi ha gent que em diu que My perfect mind és una master-class sobre el 'Rei Lear', però jo voldria que fos una cosa més divertida", diu. Petherbridge admet que s'ho passa pipa fent aquesta obra. "És un viatge, una calidoscopi, amb molts canvis d'escena, de personatges, de direcció. Però arriba un moment en què em sento molt còmode", afirma. Fins i tot es permet el luxe d'improvisar i de riure-se'n d'il·lustres companys d'ofici.
Ell, que va treballar a les ordres de Laurence Olivier, diu que aquí ha pogut resoldre un enigma que li va posar el gran actor anglès: "La diferència entre la veritat veritable i la il·lusió de la veritat -deia Olivier- és el que esteu a punt d'aprendre. I seguireu aprenent-la fins al dia que moriu". "Ara tinc l'oportunitat de dirimir-ho", afirma Petherbridge. Per què? Doncs, perquè serà la seva vida la que veurem en escena amb els personatges que han fet de mitjancers. No hem d'oblidar que estem parlant d'un home que va estrenar el 'Rosencratz i Guildenstern són morts' de Tom Stoppard, que ha viatjat per mig món fent teatre i que va fundar una companyia amb Ian McKellen.
Shakespeare, tanmateix, sempre és un repte, encara que no sigui director. "A Anglaterra, els directors sempre es pregunten què puc fer de diferent -diu Petherbridge-. Els actors, en canvi, no senten que hagin de fer coses noves. Jo, quan faig Shakespeare, intento anar al personatge autèntic, sense trucs". Això sí, no té preferències entre els dolentots i els bons, entre Iago i Otel·lo, entre Macbeth i Romeu. I li agrada tant passar-s'ho bé que assegura que és més difícil fer de Julieta que de rei Lear.