Autor: Manuel Dueso. Direcció: Manuel Dueso i Vicky Mullor-Caballé. Amb: Manuel Dueso i Dobrin Plamenov.
Bona idea la de Manel Dueso i Temporada Alta, on es va estrenar fa un mes, això de recuperar una de les millors obres d’aquest polifacètic autor, director, actor i pedagog. Un text que va veure la llum fa vint anys al bar Subur en el marc del Sitges Teatre Internacional, però per al qual no passa el temps.
Un home madur a la barra d’un bar a altes hores de la nit, aquelles en què cauen les màscares, vomita entre copa i cigarret un munt de paraules sobre el pacient cambrer. Un monòleg banyat amb alcohol i desig. La vomitada d’un home perdut prenyada d’una sexualitat pertorbadora i que exhibeix una poderosa poètica del fracàs sentimental, a la recerca d’una abraçada, d’afecte. El bar del Romea és un espai ideal per escoltar aquest crit sord que per moments mou el somriure. Dueso li dóna absoluta credibilitat i el banya amb gotes de tendresa que mouen a la comprensió.