Autoria: Mark Ravenhill. Traducció: Pau Gener, Chloe Campbell, Anna Serrano i Elena Martín. Dramatúrgia i direcció: Anna Serrano, Elena Martín i Marc Salicrú (col·lectiu VVAA). Amb: Isaac Baró, Marc Cartanyà, Oriol Esquerda, Sandra Pujol i Xavier Teixidó.
Íntims Produccions s'ha aliat amb el col·lectiu VVAA per seguir experimentant amb un teatre allunyat de les convencions. L'últim instrument per mantenir viu aquest objectiu és 'Pool (No Water)'. Un text de Mark Ravenhill, autor britànic conegut per la dura franquesa i ironia amb què planteja els temes que desperten el seu interès (homosexualitat, violència d'Estat, lluita de classes). En aquest monòleg col·lectiu de personatges anònims (només els morts tenen nom) el focus se centra en un grup d'amics i bohemis –'Rent 'sense el bàlsam de la música– que s'exposen a les seves màximes contradiccions quan un accident fortuït treu el millor i el pitjor de les seves personalitats i d'un ambient condicionat per l'ego, la sensibilitat, l'aspiració de l'èxit, l'enveja, la pietat, l'empatia i l'amistat.
Una piscina buida i el vol nocturn de l'àngel –ella, l'única entre tots ells que ha arribat a les altes esferes del triomf– catalitzen un ambient electritzant d'energia postdramática. Teatre físic que competeix amb la paraula, llenguatge audiovisual pròxim a la performance, dens mur sonor, espai immersiu (entre la factoria platejada de Warhol i un centre de quarantena d'una invasió extraterrestre), palestres simultànies, moviment continu i una dramatúrgia que excedeix l'aportació de Ravenhill amb retalls biogràfics i enderrocs àcids de patums locals.
Un espectacle que explota tots els talents del repartiment –el compromís dels cossos és extenuant–, encara que no sigui un protagonisme homogeni, com podria semblar d'entrada. Hi ha intèrprets amb més visibilitat que altres. Però aquesta subtil jerarquia sembla jugar a favor d'una proposta que encaixa a la perfecció en la seva visió (generacional) del teatre.