Pretty Woman: El musical

Que Roger Berruezo i Cristina Llorente coincideixin a l'escenari per demostrar les seves respectives capacitats com a intèrprets i cantants, superbes, és gairebé l'únic motiu que ens podria portar a veure l'adaptació d'un 'blockbuster' cinematogràfic de 1990 i que, no sabem per què, s'ha convertit en un clàssic de l'últim tram del segle XX. El punt còmic de Ruben Yuste i la veu d'Erika Bleda completen aquesta versió neoliberal del príncep blau.
La 'Pretty woman' s'assembla un xic massa a la 'Fama' que vam veure la temporada al mateix Apolo, tant en l'àmbit coreogràfic com d'escenografia. Quan comença, de fet, no sabem si ens hem equivocat d'obra. Però si 'Fama' tenia un cert aire contemporani, 'Pretty woman' ens sembla més antiga que l'argument de la veïna 'Golfus de Roma'. No sé si és una peça només apta per a nostàlgics que enyoren els seus anys 80.
Això no obstant, gaudir de Berruezo al Paral·lel després d'haver-se convertit en tota una estrella a Madrid és una gran notícia. És un actor extraordinari. Llorente, al seu torn, no es queda enrere.