Annie Ernaux és, sens dubte, l'escriptora més influent del nostre temps, amb milions de seguidors, i no és estrany que amb el premi Nobel de literatura atorgat el 2022, no hàgim trigat gaire a veure un dels seus textos memorialístics pujar a un escenari. L'encarregada de fer-ho ha estat Lucia del Greco, que ha triat una novel·la de 1992, 'Pura passió', en la qual explica la breu, estranya i intensa relació que va mantenir amb un home més jove que ella poc abans.
Es tracta d'un text curt (80 pàgines), directe i concís, on la narradora es desviu perquè el seu amant faci acte de presència. És un home casat de l'est d'Europa, diplomàtic, una dècada més jove, que li truca només quan vol allitar-se amb ella. Ella accepta les condicions sense posar cap impediment i viu esperant la trobada mentre es pregunta quant de temps durarà. Es desviu per ell, mor per ell.
Cristina Plazas és l'encarregada de donar vida i cos al personatge, algú que explica fredament, sense passió, aquella passió carnal viscuda. Comença la funció estirada en una mena de taula de dissecció forense amb un motor de moto penjat a sobre. Durant l'hora de muntatge, mentre explica què li va passar entre 1989, l'any que Michael Chang guanya Roland Garros, i el 1991, quan esclata la primera guerra de l'Iraq, anirà desmuntant l'artefacte i s'hi relacionarà, com si fos un cos d'home.
La idea de comparar un home amb un motor de combustió és atrevida, brillant
La idea de la directora, Lucia del Greco, és atrevida, brillant, això de comparar un home amb un motor de combustió. Que el desfaci també és una bona metàfora del procés que segueix la narradora. Però el problema apareix quan l'acció està per sobre de la paraula, quan tenim una actriu excel·lent capficada, cara de gel, en una tasca mecànica, descargolant, agafant, estirant... No li posa gens fàcil, vaja.
Del Greco sap que té davant un personatge que podria ser el de Madame Merteuil de 'Les relacions perilloses', però escrit per una autora contemporània, que assumeix la sexualitat femenina des d'un altre cantó, totalment oposat. El títol ho diu tot: 'Pura passió'.
L'altre problema de la peça apareix quan l'adaptació de la mateixa directora se'ns presenta massa literal, que no vol dir literària. Hi ha construccions que no acaben de funcionar en el llenguatge oral, que grinyolen: algun adverbi fora de lloc, algun substantiu rar... Potser passa perquè a la fitxa tècnica se'ns diu que Del Greco ha traduït l'obra de l'italià (Ernaux escriu en francès), obviant la versió existent catalana de Valèria Gaillard publicada el 2022 per Angle.
Amb tot, estem davant d'un intent defensable d'un text que, a l'època, va ser revolucionari i que avui, 30 anys després, és més vigent que mai.
No et perdis la llista de les obres recomanades que hi ha a la cartellera ara mateix.