4 motius per no perdre’s ‘Quan ens haguem torturat prou’ al TNC

Per entendre ‘Quan ens haguem torturat prou’ heu de conèixer la història de ‘Pamela’, l’obra de Samuel Richardson en què s’inspira Martin Crimp. És una novel·la sobre relacions de poder entre homes i dones, amos i servents, pares i fills, i que tracta, sobretot, el poder que s’exerceix a través de la paraula. A la seva obra, Crimp ens presenta un home i una dona que es lliuren a un joc de poder, intercanvi de rols i que es fereixen de manera cruel i tendra en una lluita constant pel control de la relació. ‘Quan ens haguem torturat prou’ és una obra sintètica, irònica i desacomplexada que no busca complaure ni ofereix optimisme, en tot cas regala ambigüitat moral i molts dubtes.

L’Anna Alarcón, l’Alba Gallén, la Cristi Garbo, el Guim Oliver, el Xavi Sáez i la Neus Soler formen l’elenc d’aquesta obra, una unió que només pot donar com a resultat unes actuacions molt poderoses que, us advertim, us deixaran de pedra. I, a part dels actors, l’espai es converteix en un setè protagonista, un espai sempre en contínua transformació. Allà és on es creen les dotze escenes sobre el ‘no-lloc’, com per exemple un soterrani, un lavabo públic o un vestidor d’un poliesportiu. És on els personatges es treuen les màscares, intercanvien rols i moments vitals i fan possible els seus desitjos més amagats.

Al capdavant de la dramatúrgia hi ha Martin Crimp, un autor amb una cosmovisió molt personal i una gran sensibilitat pels temes de debat contemporani. Crimp fa revisions contínues de les formes dramàtiques i té la voluntat de colpejar consciències i de trencar tabús, dos dels elements més importants per aconseguir que una obra de teatre deixi empremta en l’espectador. El dramaturg té una reputació internacional gràcies a ‘Atemptats contra la seva vida’, una obra estrenada al Royal Court Theatre de Londres el 1997. A més d’altres com ‘La ciutat’ (2008) i ‘In the Republic of Happiness’ (2012), que es van estrenar arreu d’Europa i van aconseguir l’èxit a alguns festivals com el Festival d’Automne de París. La seva obra més recent és aquesta ‘When We Have Sufficiently Tortured Each Other’, escrita el 2019 i estrenada al National Theater de Londres amb Cate Blanchett i Stephen Dillane, amb una primera versió tan impactant que va provocar un desmai entre el públic.

Magda Puyo s’encarrega de dirigir i de deixar la seva empremta personal a ‘Quan ens haguem torturat prou’. La violència de l’obra de Martin Crimp xoca amb la sensibilitat i la visió feminista de la directora per oferir, com a resultat, una obra provocadora i disruptiva: us sorprendrà la manera en què es gestionen les emocions! Puyo dona molta importància als detalls i a com els actors interactuen amb els objectes que els rodegen, així que estigueu ben alerta! A més, es distingeix per incorporar altres disciplines als escenaris i té la intenció de deixar unes imatges molt potents pel record. Música en directe, actuacions increïbles i una trama que us farà reflexionar... Encara no us heu decidit?